blog de filosofia

Comentari de text

2010-05-05T11:46:00.000-07:00

Titol:

El coneixement

Idees principals:

La idea principal d´aquest text es que el nostre coneixement surgeix a través de la Nostra experiencia i per aixó no tot prové dels sentiments i també per una altre part destaca un coneixement que es diu a priori.

Comentari:

L´autor diu que el nostre coneixement surgeix a través de la Nostra experiencia i per aixó no tot prové dels sentiments . El coneixement es la composición de dos elements el primer alló que prové de les impressions i l´altre alló que produim a través del coneixement .
Alló que surgeix abans de la experiencia es el coneixement a priori .

Comparació

Aquí es pot diferenciar entre les idees innates i tambéels elements a priori ja que aquestes necesiten la experiencia per tenir sentit .

Comentari de text

2010-05-05T11:39:00.000-07:00

Titol: El protagonisme dels sentiments.

Idees principals:

Hume diu que les postres accions sempre es basen en els sentiments i no en la raó .

Comentari:

Hume diu que la raó no es l´element principal de la acció sinó que son les passions ja que son els motors de la nostra conducta

Hume també el que diu que el sentiment de empatia i simpatia fa que ens possem al lloc dels altres .

Compararció:

Aquest text es podria comparar amb el que diu Descartes que deia que gracies a la raó es podien resoldre tots els problemas morals i dterminar el que hem de fer .

Comentari de text

2010-05-05T11:37:00.001-07:00

Comentari de text

Idees principals:

La idea principal d´aquest text es que nosaltres fem previsions a través dels costums i no pas en una certesa fiable futura . I posa l´exemple d´Adam .

Comentari:

Amb Adam ens vol donar a entendre el autor , que per a nosaltres ens és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. L´autor fa idees basades en el costum .

Comparació:
Aquest text es podria comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.

Comentari de text

2010-05-05T11:29:00.000-07:00

Comentari de text
Idees principals:
Les idees principals del text es que Hume troba dues filosofies la primera tracta sobre que l´home està influït per el gust i els sentiments a l´hora d'arribar al seu objectiu i l´altre filosofia tracta sobre que considera que l´home es un esser racional .

Titol:
El pensament modern

Comentari :
Hume la seva filosofia es empirista es a dir que tracta sobre la investigació de l´esser humà i en el text ens explica bàsicament que l´home es deixa guiar per el gust i també per els sentiments per poder arribar al seu objectiu .I també tracta sobre que Hume diu que nosaltres tenim que controlar el enteniment i també la raó perquè l´esser humá esta fet per pensar .

Comparació

La filosofia de Hume es pot comparar amb el que diuen els sofistes, ja que aquests afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.

Comentari de text

2010-05-05T11:17:00.001-07:00

Comentari de text

1 idees principals : Aquí en el text principalment ens explica la relació entre el contacte i ens posa el exemple amb dos experiments diferents .Primer agafant dues boles de billar la primera bola esta quieta i la segona bola esta en moviment i es topa amb la altre bola i es comenta a moure's . En canvi l'altre experiment agafant dues boles diferents Peró del mateix material . I arriba a una conclusió que totes dues circumstancies son iguals i que el moviment i el contacte d'una bola segueix sempre el moviment de l´altre .

2 Títol : El contacte i el moviment

3 En el text ens posen un exemple sobre la relació de causa i efecte , que es L'exemple d´una bola de billar que esta quieta sobre la taula i una altre que es mou ràpidament en direcció a ella , i totes dues es topen i la bola que estava quieta ara es posa en moviment . Totes dues boles ja abans estaven en contacte abans de que es topessin . I la prioritat en el temps es una altre circumstancia exigible a tota causa . Després posen en el text un altre exemple amb diferents boles però del mateix material , i amb la mateixa situació que les altres , i el que trobem es que L'impuls de la bola produeix indefectiblement el moviment d´una altre.

4 Aquest text es pot comparar amb Heraclit , ja que Hume diu que el moviment de les boles prové de la causa i efecte i en canvi Heraclit diu que tot esser està en moviment .

Projecte 5: power point del filòsof Epicur

2010-04-15T09:05:00.000-07:00

Filosofia d´Epicur

See more presentations by MMengual | Upload your own PowerPoint presentations

Filosofia de Epicur projecte 4

2010-04-06T12:11:00.000-07:00

La filosofia de Epicur és divideix clarament en tres parts , la Canònica , aquesta part ens distingueix el qual és cert i el qual és fals . Després la segona part és la física que és basa en l´estudi de la naturalesa i per últim la ètica que és la culminació del sistema , i la ètica a la vegada subordina els dues primeres parts . La canònica segons Epicur diu que la sensació és la base de tot el coneixement i és produeix quan els imatges que desprenen els cossos arribin fins als nostres sentits . L´esser humà reacciona amb plaer i amb dolor , donan lloc als sentiments , ja que són la base de la moral . La física segons Epicur diu que la realitat aquesta formada per dues elements , per un lloc els átoms , que tenen forma extensió i pes , i un buit que és el espai el qual és mouen els àtoms . La ètica segons Epicur ell diu que la filosofia és arribar a la felicitat . I diu que la filosofia és el objectiu de tot esser humà .

Text Descartes 1

2010-02-24T07:03:00.000-08:00

Títol:
El mètode cartesià

Idees principals:
Aquí en el text principalment ens parlan de les 4 regles del mètode cartesià . la primera regla es l'evidència , no admetrà com a cert res que no aparegui en la ment de manera evident , es a dir , amb claredat . L´altre regla es l'anàlisi que tracta que només es pot tenir evidència de les naturaleses simples .L´altre regla es la de la síntesi i per ultim esta la regla de L'enumeració que consisteix a revisar tot el procés fins a estar segurs de no ometre res .

Comparació:
Aquest text es pot comparar amb el que diu Descartes , que existeixen les idees innates i que la raó té una predisposició a formar aquestes idees . I uns altres autors el que pensem que el coneixements s'adquireix a través dels estudis.

Text Descartes 4

2010-02-24T07:02:00.000-08:00

Títol:
Els dubtes

Idees principals:

En el text principalment ens parla que abans de dir una cosa que pot ser falsa dir que es veritable , i sense haver fet ningun esforç mental . I nosaltres no ens tenim que deixar guiar per els nostres sentits o sensacions ja que poden ser falsos . Es a dir ens tenim que deixar guiar per la raó . I també l'autor Descartes arriba a una conclusió , que és que si dubto, penso i si penso sóc.

Comparació:

Descartes es racionalista ell diu que a traves dels sentits no podem arribar i aquest text es pot comparar amb Hobbes que ell diu que l'origen de les coses es a traves dels sentits .

Puc dubtar del jo?

2010-02-24T06:44:00.001-08:00

Jo crec que si que es pot dubtar del jo , perquè jo com se amb certesa si el que jo veig es veritat , a vegades els nostres sentits ens podem enganyar i portar-nos cap a un camí que es irreal .
I també a la vegada com jo se què el que estic somiant m'ha està passant en realitat ¿?Alguna vegada això ens a passat a tots i això jo crec que es origen dels nostres sentits que ens confonen la veritat amb la fantasia . I per tant la meva conclusió es que jo puc dubtar del jo per culpa dels sentits .

Text 12 Descartes

2010-02-24T06:33:00.000-08:00

Títol:
Els cossos

Idees principals:
En el text principalment parla , que Déu es bo i ell fa cosses que nosaltres percivim i mai seran cosses dolentes sinó al contrari es a dir bones , després també ens parla que existeixen les coses materials i per tant aquestes coses són la causa de les idees . Aquí ens parla també que Déu es la causa de que nosaltres tinguem idees , i també parla sobre L'existència dels cossos .

Comparació:
Descartes principalment diu també que el centre de totes les coses es Déu i es podria comparar amb St. Anselm ja que ell també diu el mateix i per poder entendre les coses i el seu origen abans tenim que creure en Déu perquè sinó mai arribarem a saber el perquè de les coses segons St . Anselm .

Comentari de Fedó 2

2010-02-24T06:13:00.000-08:00

Títol:
Harmonia dels contraris.
Idees principals:
En aquest text principalment ens diuen que el mon esta ple de contraris exemple : una persona vella i una persona jove , vida i mort etc ..
Sòcrates ens mostra en el seu text què tot alló què té un contrari és crea a partir del seu propi contrari es a dir , una cadena .
I Sòcrates en e l text ens parla el contrari de la vida què es la mort .

Comentari :
En el text ens explica el procés cíclic que segueix Sòcrates que sense vida no i hauria mort i sense mort no i hauria vida . Sòcrates ens posa uns exemples de contraris com : el bell i el lleig . Sòcrates també parla de la metempsicosi què es on van a parar les ànimes després de la mort .

Comentari 2 :
En el segon comentari ens mostren un diàleg de Plató , en el que parla sobre l´ànima i la seva immortalitat .
També utilitza la successió de contraris i posa el mateix exemple què Sòcrates que sense la vida no i a mort i sense mort no i a vida i el què vol dir es que l´ànima es immortal .

comentari Fedó

2010-02-24T05:35:00.000-08:00

Títol :
La noblesa de L'ànima

Idees principals:
La Idea principal què ens parla en el text es que L'ànima està empresonada per el cos , i què mai podrem arribar a la veritat si estem en el cos . El cos també es el què ens dona els desitjos , els temors , els plaers .Quan L'ànima es desfaci del cos podrem arribar a la veritat , ja què el cos sempre ens provocà una certa inseguretat .
Comentari :
Aquest text principalment ens parla sobre el dualisme antropològic. L'Ànima tendeix al mon intel·ligible i el cos al mon sensible . L'ànima es troba en el cos com si fos una presó , és indivisible i el cos divisible , l'animà és immutable i l'altre mutable , l'ànima és invisible i el cos és visible .Allò que és natural en L'ànima no està en el cos sinó que aquesta tendeix al mon intel·ligible .

Què va primer, l´ou o la gallina?

2010-02-24T05:33:00.000-08:00

Aquesta es una pregunta molt difícil de respondre .Per començar jo crec que tant un nou com una gallina han pogut néixer abans és a dir perquè i haguí un ou té que haver una gallina , i perquè i haguí una gallina te que haver un nou . Tot això es una situació difícil per poder dir amb claredat la resposta però la meva conclusió després d'haver estat rumiant una bona estona jo crec que a nascut abans la gallina ja que , un ou es l'inici d'aquest procediment , la gallina posa un ou i al cap del temps sortira una gallina i aquesta es la meva solució final .

A qui us posicioneu : amb St.Anselm o St Tomàs

2010-02-24T05:16:00.000-08:00

Jo em posiciono en el lloc de St Tomàs ja que no és pot demostrar que Déu existeix , ell existeix , perquè nosaltres creiem en la fe però la fe no es pot demostrar per dir que creus en Déu i per això el que fa St Agustí es unes vies i a partir d'aquestes vies ell pot demostrar que Déu existeix perquè aquesta es la única manera . La primera via és que Déu es el primer motor immòbil , després la segona via es la primera causa i és Déu , tercera via és que té que haver un esser necessari i aquest es deu , la quarta via es la presa dels graus de perfecció que s'observa en els éssers i aquest es deu .
I per totes aquestes raons Jo estic amb St Tomàs perquè ell pot demostrar que Déu existeix en canvi St Anselm no .

projecte 3 Epicur

2010-02-06T06:38:00.000-08:00

L'Epicureisme- L'epicureisme va ser una doctrina filosòfica fundada per Epicur de Samos en l'any 306 a. de C. en el jardí de la seva pròpia casa, pel que rep també el nom del´escola del Jardí. L'epicureisme defensa una teoria empirista del coneixement l'element bàsic del qual és la sensació, i una concepció materialista de l'univers que parteix del atomisme Demócrit. Per a negar el determinisme estoic i justificar l'existència de la llibertat, l'epicureisme introduïx la idea que els àtoms es desvien, per atzar, de la seva trajectòria rectilínia inicial. En el seu aspecte ètic, l'epicureisme sosté la teoria hedonista que el bé moral és el plaer, i que la felicitat s'arriba a amb la ataraxia (pau interior) o equilibri de plaers materials i espirituals. L'epicureisme, sense negar l'existència dels déus, no admet la seva intervenció en el món ni en la destinació dels homes. Respecte a la mort, l'home, al que nega la immortalitat, ha de mostrar la seva indiferència, ja que és la consunción natural de la seva pròpia destinació. Va ser una teoria crítica respecte de la seva època, ja que condemnava el terror a la destinació, a la mort i als déus. Aquesta doctrina es va estendre per diferents llocs, especialment per l'Imperi romà a través de les comunitats basades en l'amistat epicúrea i de mestres aïllats, d'entre els quals destaca Lucrecio Car, autor del poema De rerum natura, que representa la versió romana d'aquesta filosofia grega.

Text D´Agustí d´Hipona

2010-02-05T09:59:00.000-08:00

Tìtol: Déu com a centre de totes le coses

Idees principals:
D´Agustí d´Hipona principalment ens parla s´hi existia alguna cosa abans de la creació de Déu . En el text diu que no a existit res abans de la creació de Déu ja que es Déu un ser inmutable .

Comentari
En el text diu que no a existit res abans de la creació de Déu ja que es Déu un ser inmutable . I Déu es el creador del món , i és en aquest món quan crea el temps, és a dir, crea l’abans i el desprès principalment per l’home i es l´únic que l´hi afecta el temps , per una altre banda a Déu no l´hi afecta el temps , ja que aquest es un ésser superior i també intemporal . I la meva conclusió a sigut que es inútil dir que abans de la creació de Déu a existit alguna cosa , ja que Déu a creat el món i abans de Déu no existeix res .

Comparació
El text de Sant Agustí es pot comparar amb demiürg ja que era un artesà i ell creava les coses prenent com a model les idees , Déu es el que va crear el món , i les dues coses que tenen en comú el que diu Sant Agustí i demiürg que tots dos van crear coses .

La carta a Meneceu Epicur

2010-02-05T09:37:00.000-08:00

Idees principals:
La carta a Meneceu Epicur tracta principalment sobre la importància del cos . Epicur explica el principi del dolor i el plaer . El cos el que te que fer es buscar plaers i evitar els dolors . Pero aquests plaers els te que controlar segons la seva importància perqué a vegades aquests plaers es poden convertir en dolors .

Títol: El plaer , el camí per arribar a la felicitat .

Comentari
En la carta a Meneceu Epicur diu que els dos fets fonamentals per viure son el plaer i també el dolor . L´objectiu de l´esser humà es buscar la felicitat a través del plaer . Epicur diu que per aconseguir un millor plaer , a vegades tenim que renunciar a plaers actuals i patir dolor .

Comparació
Epicur es pot comparar amb Aristòtil ja que te una manera diferent per aconseguir la felicitat ja que diu que la felicitat es un fi , peró no es mitjà a un altre fi , sinó que es un fi màxim .

Text d´Aristòtil

2010-02-05T09:12:00.000-08:00

Idees principals:
Aquest text d´Aristòtil ens parla principalment , que hi ha dos tipus de combinació la forma i la privació .

Titol: El canvi segons Aristòtil

Comentari:
Aquest text principalment ens parla sobre la física de Aristòtil , els homes segons Aristòtil patim canvis , es a dir fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat , i tots aquests canvis es basen en els contraris , del home lletrat al home no -lletrat .I també sense L'existència d´una cosa no podrem arribar a una altre . Aristòtil també diu que el ésser no ve del no-esser perquè ja es ésser , i a partir d´un ésser relatiu si que en pot sortir un ésser i la meva conclusió a sigut que el moviment es l´acte en potencia i aquesta potencia sempre s´esta actualitzant .

Comparació

El text de Aristòtil jo el comparo amb Plató ja que com be diu en el text hi ha el argument de contraris que prové de Plató que afirmava que tot sorgeix a partir d´aquests es a dir un procés cíclic .

A favor de Plató

2010-02-05T08:31:00.001-08:00

Jo estic a favor del que diu Plató , perquè L'amor és un mètode extrarracional o sigui és L'impuls eròtic que ens porta al coneixement de les idees . I es quan la persona està embaladida davant L'ésser que estima i aquesta bolleria ens porta a la bellesa . I la bellesa es pot dividir en diferents tipus , la bellesa interior i la bellesa exterior , que com be diu Plató això ens porta a una bolleria i en això estic totalment d'acord . Després un altre tema que parla Plató és la seva teoria de les idees .Doncs que per poder distingir el que està be i dolent tenim que tindré uns criteris com la idea de la justícia . I les idees son valors i per això es tendeix averiguar el màxim be possible , i s'hi aconseguim el màxim be després a traves de les idees de la virtut arribarem a la felicitat . I la virtut es la justícia , i s'hi ha justícia hi ha felicitat .

Biografia de Epicur

2009-11-30T07:08:00.000-08:00

Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal·lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.

El context Històric Epicur

2009-11-30T07:07:00.000-08:00

El context Històric Epicur

El context històric en què s’emmarca la filosofia d’Epicur és l’anomenat període hel·lenístic, marcat especialment per grans modificacions socials sorgides de les conquestes d’Alexandre Magne, que van comportar el final de l’ideal de la polis tal com havia estat entesa fins aleshores. Les polis perden la seva autarquia i apareixen només com a províncies d’un vast imperi, fet que va generar l’aparició d’una nova mentalitat i d’un nou espai mental capaç d’abordar, d’una forma nova, el diferent marc de convivència humana, de manera que la pèrdua del sentiment de col·lectivitat que va acompanyar la pèrdua de l’ideal de la polis clàssica va produir canvis a tots els àmbits del pensament. D’una banda, van canviar les mateixes concepcions religioses: els déus domèstics de les polis van ser substituïts per déus més còsmics; per una altra, al costat d’això, va aparèixer la necessitat de teoritzar més l’espai privat. En aquest ambient, sorgeixen les noves escoles morals i el nou ideal del savi del qual la filosofia epicúria és un exemple (veure epicureisme).

El mite de la caverna

2009-11-11T11:17:00.000-08:00

El mite de la caverna

2009-11-11T11:05:00.000-08:00

El mite en L'actualitat
La meva redacció tractara sobre la comparació entre el mite de la caverna i també els videojocs.
Per començar en el mite de la caverna ens mostra uns presoners que viuen en un mon sensible i veuen unes ombres que ells es pensen que es veritat , però en veritat es una aparença que ells tenen a traves del sol que reflecteix i provoca que es fasin aquestes ombres .Desprès hi ha un presoner que es desencadenat i quan surt de la caverna veu un mon que ells es pensa que es real i quan torna una altre vegada a la caverna o explica als seus companys i aquests li diuen que esta boig que es tot imaginacions seves i L'amenaçen de mort i al final el presoner una altre vegada es torna a lligar i torna al seu mon sensible que es la caverna.I la similitud que hi ha entre el mite de la caverna i un videojoc es , un nen que esta tot el dia jugant a un videojoc , ell esta a dintre del mon virtual i es pensa que el que esta vellent amb els seus ulls es veritat , però tot això son imaginacions seves fins que una vegada tanca el ordinador i torna al seu mon sensible

El mite de la caverna

2009-11-11T10:52:00.000-08:00

Per començar la meva opinió sobre el mite de la caverna es que nosaltres vivim en una caverna que es un mon sensible i que les ombres són les aparençes i que el sol es el centre de tot es a dir la llum.

El mite de la caverna mostra una caverna llarga i obscura on trobem homes encadenats de peus i caps mirant al fons i al darrere esta el foc . El foc mostra una llum i aquesta llum provoca unes ombres que es el que veuen els homes.El que jo veig es un mon sensible en el que ens mostren les ombres que son aparençes i el mon sensible es en el que nosaltres visquem.
El foc el que simbolitza es el sol el centre i el que transmet es la llum de la veritable realitat i la idea de bé i aquells homes que estan encadenats ells aconseguirien la realitat quan fossin alliberats.

Llibre VII de la República (Plató): el mite de la caverna

2009-11-11T10:50:00.000-08:00

Llibre VII de la República (Plató): el mite de la caverna
I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.- Ya lo veo-dijo.- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?- ¿Qué otra cosa van a ver?- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?- Forzosamente.- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?- No, ¡por Zeus!- dijo.- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.- Es enteramente forzoso-dijo.- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?- Mucho más-dijo.II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?- Así es -dijo.- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.- ¿Cómo no?- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.- Necesariamente -dijo.- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?- Efectivamente.- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?- Ciertamente -dijo.- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.- Claro que sí -dijo.III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

Intel.lectualisme moral socràtic

2009-11-11T10:36:00.000-08:00

.Intel.lectualisme moral socràtic

Idees principals:

En el text ens parla que la gent no es creia que la ciència servia nomes
per ordenar i manar sinó que aquestes son manades per les passions els sentiments , L'amor . O sigui la idea principal del text es que la ciència esclavitza a L'home a traves de la ciència que es L'amor , els sentiments . En cambi Sòcrates no pensa el mateix que pensen les persones perquè ell pensa que la ciència es allò que dirigeix i mana . I Sòcrates el que diu que la persona que actua malament es perquè es ignorant i no coneix el be.

Títol: la ciència el principi de totes les coses.

Un paisatge de paraules

2009-11-11T10:29:00.000-08:00

Naturalesa: es el descobriment duna realitat , te els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.

llei: La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa , la naturalesa determina la nostra realitat.

Tècnica: La tècnica es L'art de modificar o de produir quelcom real , la tècnica brotava a les necessitats de L'home.

ciutat: la ciutat es una empresa dol.lectivaa , en que L'impuls essencial es la necessitat de convivència , D'harmonia entre els individus llenguatge , raó , pensament : els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula .

F . Educació: Sofistes plantegen L'educació analitzant els continguts que transmet la tradició

G . veritat: es el manament de qualsevol autoritat.

Kierkegaard

2009-11-11T10:23:00.000-08:00

Søren Kierkegaard

2009-11-11T10:18:00.000-08:00

Vida
Va néixer a Copenhague (1813-1855). Era el fill menor del segon matrimoni d´un ric comerciant molt religiós. Era gperut de naixement, i l´estricta educació religiosa que va rebre per part paterna està en la base del seu temperament angustiós. Aquesta creença tan religiosa va causar-li més d´una crisi. Destacava per la seva ironia i sentit del humor. Anys més tard, sense donar cap explicació va abandonar el seu compromís amb Regina Olsen (1841). Es creu que va tindre una nova crisi religiosa que el empenyar a prendre tal decisió .Els primers escrits de Kierkegaard tractaven dels dos estadis previs de l´existència humana, segons la teoria dels tres estadis que va proposar segons O l´un o l´altre que guarda cert paral.lelisme amb la seva existència, va distingir l´estadi estètic i l´estadi moral i que es complemente gràcies a l´estadi religiós. Va escriure amb pseudònims els llibres que reconstruïa el discrus de l´esteta, i també els que va dedicar a l´estat ètic.
Només quan va entrar a l´estadi religiós a l´any 1848, va abandonar els seus estadis. La intennció d´aquests pseudònims no era ocultar la seva identitat sinó de donar noms i cognoms als seus personatges, i cadascun d´aquests simbolitzaven les diferents idees de l´existència segons cada home. L´esteta seria aquell individu que angustiat per la impossibilitat de determinar per si mateix la direcció de la seva pròpia vida per si mateix, suspenent les decisions per evitar equivocar-se.

LA SEVA OBRA:
Primeres obres (18411846) Kierkegaard va escriure en els seus dies de joventut i universitat alguns articles sobre política, dones i entreteniment, però molts acadèmics consideren que la primera obra notable de l'autor és, o bé la seva tesi universitària, Sobre el concepte d'ironia en constant referència a Sócrates, presentada en 1841, o la seva obra mestra, O ho uneixo o allò altre, publicada en 1843. En qualsevol cas, ambdues van criticar a importants figures del pensament filosòfic occidental (a Sócrates i a Hegel, respectivament), van exhibir l'estil d'escriure únic de Kierkegaard i van mostrar maduresa pel que fa a les obres inicials. O ho uneixo o allò altre va ser escrita principalment durant l'estada de Kierkegaard a Berlín i acabada en la tardor de 1842. Manuscrit de Kierkegaard d'Engrunes filosòfiques.En el mateix any que va ser publicat O ho uneixo o allò altre, Kierkegaard va descobrir que Regine s'havia promès amb Johan Frederik Schlegel. Això li va afectar profundament a ell i a les seves següents obres. Per una banda de Temor i tremolor, publicat a la fi de 1843, pot interpretar-se que 'Kierkegaard espera que mitjançant un acte diví Regine torni a ell'.Repetició, publicada el mateix dia que Temor i tremolor, tracta sobre un jove cavaller que deixa al seu estimada. Diversos altres treballs d'aquest període contenen matisos semblants, relacionats amb la seva situació personal. Altres obres importants d'aquesta època se centren en la crítica de Georg Wilhelm Friedrich Hegel i conformen una base per a la psicologia existencial. Engrunes filosòfiques, El concepte de l'angoixa i Etapes del camí de la vida tracten sobre els pensaments i sentiments als quals un individu pot enfrontar-se en la vida. Potser el més audaç atac al hegelianismo es dóna en Postil·la conclusiva no científica a les "Engrunes filosòfiques" en el qual discuteix la importància de la subjectivitat individual com veritat i contesta a l'afirmació hegeliana que "Tot el racional és real i tot el real és racional". La majoria d'obres d'aquest període van anar de naturalesa filosòfica i es van escriure sota pseudònims i de manera indirecta, representant diversos punts de vista i maneres de vida. En qualsevol cas, Kierkegaard també va publicar discursos teològics escrits sota el seu propi nom. Kierkegaard va escriure aquests discursos per a clarificar aspectes filosòfics de les obres escrites sota pseudònims, per a discutir aspectes teològics d'aquestes, i per a edificar al lector.

la veritat absoluta

2009-11-11T10:07:00.000-08:00

la veritat absoluta

Nosaltres no podem arribar a la veritat absoluta.Perquè cada persona te la seva veritat , que es molt relativa . Un exemple pot ser un discurs d'un polític que esta fent un polític esta dient una veritat que segons ell ha contrastat , però el que esta escoltant pot no estar d'acord en la seva tesis, o dir una veritat a mitges que es pot interpretar com una mitja mentira que pot estar amagada en el seu discurs , i al ometre algunes veritats en el context global es una veritat a mitges perquè no dir la veritat completa , no es la veritat absoluta . Una veritat incompleta o la omissió de certes parts duna veritat no es una veritat completa perquè l'omissió pot interessar mes que dir la veritat perquè no l'interessa.

Parmènides ( fotografia)

2009-11-11T10:06:00.000-08:00

Heràclit ( fotografia)

2009-11-11T10:03:00.000-08:00

Text d´Heràclit

2009-11-11T09:52:00.000-08:00

Text d´Heràclit

Idees principal:

Segons el text el que ens parla que tot be es traves de la raó universal , i que també es imprescindible a la nostra vida que hi haguí una harmonia dels contraris per poder arribar a un mon de discòrdia . I L'origen de totes aquestes coses que hem nombrat es el logos ( raó universal)

Títol: la raó universal

Comparació:
Heràclit diu que hi ha un canvi perpetu, és a dir, tot canvia. En canvi, Parmènides diu el contrari, que un sol ésser no canvia que sempre sera esser mai no pasara al no esser . Segons Heràclit la causa o origen de les coses és el foc i que el foc es l'ànima.

Parmènides

2009-11-11T09:49:00.000-08:00

Parmènides

Idees principals:

En el text ens parla que segons Parmènides hi ha dos vies possibles , la primera es la veritat que ens portara a conèixer alguna cosa o sigui es una ruta fiable , encara L'altre via es aquella que no ens porta a ningun lloc perquè tu no pots conèixer el que no es ( perquè no es factible ni ho pots pensar) .
I també les coses que encara estan lluny no estan present a la teva ment perquè no les has vist .
Segons Parmènides sempre en el lloc que es comenta sempre s'acabarà en el mateix lloc al final . I també Parmenides diu que et tens que guiar per el que penses.

Títol: la via de la veritat

Comentari de text pagina 11

2009-11-11T09:36:00.000-08:00

Comentari de text

Anaximandre

Idees principals:
Segons el text explica que quan nosaltres neixem també tenim una serie de obstacles a la nostra vida i tenim que pagar a vegades les injustícies que hem pogut fer .

Títol: El castig

El que diu Anaximandre es que nosaltres per molt que ens moguem a la terra sempre acabarem en el mateix lloc. I aquesta es la llei del apeiron contrari de Heraclit que diu que nosaltres mai acabarem en el mateix lloc .

Els filososofs mes importants

2009-10-06T05:17:00.001-07:00

epicur

2009-10-06T05:13:00.001-07:00

Epicur

2009-10-06T05:05:00.001-07:00

2009-10-06T04:56:00.000-07:00

Obra Epicur

2009-10-06T04:55:00.001-07:00

OBRA:

L'epicureisme és un sistema filosòfic ensenyat per Epicuro de Samos, filòsof atenès del segle IV a. C. i seguit després per altres filòsofs, cridats epicúreos. En l'any 306 a. C. Epicuro va adquirir la finca cridada "El Jardí" als afores d'Atenes i va fundar la seva escola de filosofia. Formada tant per barons com per dones (gran novetat en les escoles gregues), en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant l'amistat i la vida estètica i de coneixement. Epicuro proposava la realització de la vida bona i feliç, la ataraxia i els vincles d'amistat entre les seves correligionarios. Aquest plaer no havia de limitar-se només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico, sinó que havia de ser també intel•lectual, ja que l'home és un tot. A més, para Epicuro la presencia del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la fam, la tensió sexual, l'avorriment, etc. Era un equilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataraxia. El plaer pur és el bé suprem, el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüència de la realització o impediment dels apetits.
Epicuro distingeix entre tres classes d'apetits, per tant plaers: els naturals i necessaris, com alimentar-se, abric, i el sentit de seguretat, que són fàcils de satisfer; els naturals però no necessaris, conversacion amena, gratificacion sexual. els no naturals ni necessaris, la busqueda del poder, la fama, el prestigi.

vida Epicur

2009-10-06T04:54:00.000-07:00

BIOGRAFIA:

Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal•lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.

comentari de text

2009-05-29T13:24:00.000-07:00

pag.237
títol: el reconeixement dels drets de L'home
idees principals:
El reconeixement de L'home per L'estat modern te la mateixa significació que el reconeixement de L'esclavitud.
La base de L'estat de L'antiguitat era L'esclavitud, nosaltres podem veure per els nostres propis bens.
comparació: les normes de L'ordre social
Les normes de convivència i les classes nosaltres actuem a traves de la nostra consciencia que ens diu que ens preocupem dels nostres bens i no dels altres.

La persona te dignitat i no preu

2009-05-29T03:58:00.001-07:00

La persona te dignitat i no preu
Ideees principals :
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat

Comentari:
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat

Títol: la dignitat

Comparació amb altres teories:
Es pot comparar amb la forma dels deures morals perquè a les persones es tenen que tractar tal i com son amb dignitat i no com animals.

Pagina 195 doc.3

2009-05-29T03:49:00.000-07:00

Pagina 195 doc.3
Idees principals:El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada
Títol: La virtut
Comentari: El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada.
Comparació amb altres teories:
Aquest comentari es basa en el intel•lecte pràctic que domina les passions per arribar a la felicitat, a diferencia, de el qual la felicitat consisteix en l’exercici d’aquesta activitat. També podem trobar diferencies entre el bé que s’aconsegueix en una activitat continua o el bé perfecte que es busca per si mateix i tots cerquen felicitat.

2009-05-29T03:38:00.000-07:00

Preguntes Sondeig
És correcte mentir per protegir algú? No en general, sempre que no ho facis per protegir a una altra persona en el cas que el que aquesta realitza està prohibit al seu país, tot i que realitzi bons actes.
Què és abans? Protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que la segona opció, tot i cometre una injustícia tots dos tindran la consciència tranquil•la
El fi aprovar justifica tots els mitjans? No, si els mitjans no són correctes.
La intenció de la mare d’en Lluís es bona? Sí que ho és en el fons, però no es dona compte de que no és la opció correcta.
Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? Si, depenen de la persona també. I a la inversa? No
Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? No poder confiar en ell, no ser constant i per tant acabarà sent una persona insegura i immadura.
Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? No tenir força de voluntat ni esforç, per tant, no ser constant, deixar-ho tot per l’últim dia , poca organització, no saber actuar sense la protecció de la seva mare, o sigui ser un mimat immadur.
És comparable la conducta d’en Lluís amb copiar en els examens? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? Es millor aprovar amb trampes.Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria? ningú aniria al colegi el dia de L'examen i s'enganyarien ells mateixos

Tema 13 Power point

2009-05-22T07:31:00.000-07:00

Power Point De Filo

View more OpenOffice presentations from melania92.

Definicions

2009-05-11T04:56:00.002-07:00

Definicions
Intel•lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral

mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat

hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.

felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel•lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.

prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.

pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.

Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.

Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que la acció.

Ètica deontològica: Es la que regeix segons el deure.

Ètica teològica: Es un coneixement de la acció humana.

Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional.

Dignitat humana: Es el valor de la persona.

Intuicionisme dels valors: Poden captar els valors a partir de una intuïció emocional , no segons la raó.

Comunitarisme i universalisme:

Universalisme: son mes importants els valors que la comunitat

Comunitarisme: valors de les comunitas concretes on es troben els individus.

La persona te dignitat i no preu

2009-05-11T04:56:00.001-07:00

La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat.

Obrar conforme a la virtud més perfecta

2009-05-11T04:55:00.002-07:00

Obrar conforme a la virtud més perfecta
Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?
la funció de l'home segons Aristòtil es que l'home te uns objectius que complir per poder arribar a la felicitat completa.

Títol: La funció de l'home per poder arribar a la felicitat

Les idees principals del text son:
-La funció es específicament pròpia de l'home i de l'home bo.
-Ens parla de que l'home pot fer coses bones i dolentes .
-El be humà es una activitat de l'ànima conforme a la virtut, i si les virtuts son varies , conforme a la millor i la mes perfecta , i a mes en una vida completa.

Quina relació existeix entre virtuós i ser feliç?
Si tens tot el que vols tenir seràs feliç això es la relació , Peró no hi ha relació quan o tens tot com per exemple , diners coses materials però no ets feliç

ningú fa el mal sabent que ho fa

2009-05-11T04:55:00.001-07:00

Jo crec que una persona quan fa mal , o tindria que saber per quan esta fent una ofensa a un altre, per desprès tindre que rectificar del acte que ha fet malament i sense voluntat sinó que l ha de sortir de una manera involuntària sense intenció de fer mal a una persona i ho ha fet de una manera inconscient i desprès te que corregir els seus actes , quan el mal ja esta fet , desprès de aquest mal fet s'ha de rectificar i demanar disculpes a la persona ofesa. I es podia haver evitat , si les coses es pensessin abans.

2009-03-04T07:25:00.001-08:00

JULIETA VENEGAS - LIBERTAD

2009-03-04T07:18:00.001-08:00

JULIETA VENEGAS - LIBERTAD
He estado escuchando hoy
sin realmente escuchar
más bien solo pensando hasta donde llega
lo que llamamos libertad

Si es andar saltando de una estrella a otra
o es nadar al río y llegar hasta el mar
¿hasta dónde llega lo que llamamos libertad?

Hacer lo que en verdad sentimos
y sentir lo que hablamos
rendirá nuestras almas su propia
y justa y libre libertad, libertad

Más bien solo pensando
hasta donde llega lo que llamamos libertad
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy.

2009-03-04T07:17:00.001-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció

Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

Consciència moral: la capacitat de captar els principis pels quals distingui entre allo que es moralment be i dolent.
Llibertat interna: absència de coacció interna que et permet decidir sobre qüestions que t’afecten.

Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta,
Destí: els estoics creien que hi havia una raó, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.

Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.

L’ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui..

Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera perquè és el meu deure.

Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera per por a un càstig o unes conseqüencies.

Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats..

Nivell postconvencional:. Creuen en el respecte de tots i neguen la discriminació i es senten membres de la humanitat, per tant són autònoms.

Responsabilitat moral: és el fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: és la qüestió de la responsabilitat per les conseqüències de les accions humanes qua ha adquirit més importància i que requereix que hi hagi una cooperació i una responsabilitat de tots.

Principi de responsabilitat (Jonas): és el principi imperatiu ecològic,

Exemples de fàl•lacies

2009-03-04T07:03:00.000-08:00

preguntes complexes:perque mocultes alguna cosa?
argument ad ignorantiam: no es declarat la persona culpable perque no hi ha proves
argument circular:el pa esta dur perque esta com una pedra
argument ad hominem:la meva mare ha fet uns macarrons molt dolents
argument de autoritat:segons estudis cientifics aixo es bo
argument ad baculum: sino presentes els deures et suspendran
argument ad populum:amb la dieta special k perdras 20 kilos
argument ex populo:tothom creu en el big bang
argument de la falsa causa: despres de la baralla ve el odi i a causa de la baralla origina el odi.
La generalitzacio precipitada:tots els musulmans son dolents.
Argument relliscos: sino estudies suspendras , per tant estudia

Què és el bé?

2009-03-04T06:38:00.000-08:00

El bé és qualsevol cosa que dona a una persona felicitat , satisfacció o benestar. La pau i la bona amistat son bens estimats per tothom.
El bé és una nota de estudis que esta per sobre de el aprovat i per sota del notable.
I el bé és una paraula que indica que esta d'acord amb alguna cosa que un altre ha fet. El bé te diferents significats.

arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-03-04T06:20:00.000-08:00

Arguments a favor de la llibertat:
-ser lliure en poder escollir la nostra cultura
- ser lliure en escollir la nostra religió
- ser lliures a L'hora de prendre alguna d'escissió
- ser lliures per decidir si una cosa esta be o malament
- ser lliure per poder expressar el que nosaltres sentim i els postres pensaments
Arguments en contra de la llibertat:
-per poder-nos vestir no fan falta abrics de pell.
-Per poder viure no fa falta matar a les persones
-No tenen que haver guerres

Creus en el destí?

2009-03-04T04:52:00.000-08:00

Creus en el destí?
Yo si crec en el destí perquè les persones des de que neixen ya tenen el seu destí signat però per una altre part yo crec que el destí el fem nosaltres segons els postres actes.
Segons els postres actes el nostre destí pot estar mes a pro o mes llunya.
El nostre destí es forma segons el nostre esforç i dedicació dia a dia i amb es pas del temps es reconeix tota la nostra trayectoria trasant el nostre destí elaborat per nosaltres mateixos.

definicions filosofia

2009-02-08T02:57:00.000-08:00

Individu: Es qualsevol ésser complet que pertany a una especie , sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Es un concepte de llibertat individual.
Sociabilitat natural: Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar se d'Aicard amb les capacitats pròpies.
Contractualisme:(Hobbes,Loche, Rosseau)diu que el ésser humà no es sociable per naturalesa
Pacte social(Rosseau):es un acord entre individus que sedeixen una cosa a cambi de la constitució de el estat civil
Voluntat general:conjunt voluntads particulars que s'han format a partir de la sessió per part dels individus.
Antropologia social:ciencia que estudia la manera de viure dels diferents grups humans.
Socialització primària: Es la part mes important del proces . Te objectiu de introduir el subjecte en la societat.
Cultura:Conjunt D'artefactes creences, valors , costums, tradicions formes de conducta que en un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura:moviment rebel.lio contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització: Es parlar el que es propi de la cultura.
Etnocentrisme: analitzar les cultures des de el punt de vista de la seva cultura.
Xenofòbia: odi envers els estrangers
Racisme: patriotisme fanàtic
Apanafovia:el rebuig i menyspreu envers el pobre
Relativisme cultural: la comunicació entre cultures es quasi impossible .
Interculturalisme:respecte a les altres cultures , però supera les mancances entre diferents cultures en condicions D'igualtat.

resum de Huntington:Xoc de civilitzacions

2008-12-23T04:31:00.000-08:00

El pensador
Samuel P. Huntington , va néixer 1927 EUA es un politòleg.
1970- Funda revista Foveing Policy.
1977-Forma part Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca.
1968- la seva obra mes important L'ordre polític en les Societats en canvi.
1991- Publica la tercera ona.
L'Obra:
Durant les dècades de la guerra freda exposada per Huntington, els conflictes mundials tenien arrels D'ordre ideològic i econòmic. El planeta estava configurat en dos blocs , el occidental o capitalista i el bloc comunista , posteriorment , es forma un tercer bloc , el dels Països no alineats. Amb un enderrocament del bloc comunista i els altres altres blocs han emergit a un mon plural , un mon de civilitzacions . No s'ha instaurat , com molts profetitzaven, la victòria final de occident va fer un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions .
Emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió i la seva mes profunda .
Les civilitzacions emergents son: civilització xinesa, civilització japonesa, civilització hindú , civilització ortodoxa civilització africana i la llatinoamericana.
Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la de occident Huntington prèvia el desafiament demogràfic.
El retorn a les cultures autòctones dificulta parlar de principis ètics i valors universals.

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

2008-12-23T04:23:00.000-08:00

Nosaltres podem conviure amb altres cultures sempre respectant les seves idees , institucions , idioma, serveis i sentiments.
I les altres cultures tenen que respectar la nostra.
Sempre que estiguis en un país que no es el teu tens que respectar la cultura de aquell país i no tens que imposar la teva per força.
s'ha de conèixer altres cultures i no nomes la teva.

activitats de filosofia

2008-12-20T10:48:00.000-08:00

1.Que creus que volen dir les expressions següents?
-Es una persona molt culta- te molta cultura
-Aquest no te cultura- doncs que no te fonaments teòrics per L'enteniment , o els criteris per avaluar L'activitat humana.
- La nostra cultura es molt rica-doncs perquè tenim una capacitat humana universal per a classificar , codificar i comunicar llurs experiències de manera simbòlica.
-Tots els éssers humans son subjectes culturals- ja que nosaltres aprenem de la cultura que sens es donada de petits.
2. Indica si corresponen a una subcultura o contracultura
subcultura:
-grup de skin heads.
- poblat gitano als afores duna ciutat
-grup de boixos nois
contracultura:
-grup de immigrants que viuen a un centre de acollida
-comunitat jueva del Segrià
-casa regional de Aragó a Tarragona.
cap de les dues:
-grup D'acció ecologista
-associació filatèlica de Taradell

doc.1

2008-12-20T10:40:00.000-08:00

1.Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no?perque?
no-la societat humana son relacions mercantils.
si- home ser lliure no la dependència de la voluntat dels altres.
- llibertat que qualsevol relació amb altres.
-Individu no deu res a la societat.
2. Creus que L'individualisme possessiu esta vigent avui en dia?
yo crec que si perquè cada persona es independent i es amo de si mateix i no de els altres

doc.9

2008-12-20T10:25:00.000-08:00

Quina relació estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?
son idees certes i falses
Quan es pot dir , segons el pragmatisme, que una idea es certa?
les idees certes son els que es poden assimilar.
Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna senten per pragmàtic?quina? ninguna
Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències practiques? si perquè signifiquen determinades conseqüències practiques de la idea verificada i valida.

L'Ésser humà

2008-12-20T10:16:00.000-08:00

L'Ésser humà si que es un ésser sociable per naturalesa perquè necessita viure en societat amb altres éssers humans per a tenir un correcte desenvolupament,des del moment que neix fins al moment que mor. Totes les conductes de L'home estan orientades cap a la vida en societat , i al seu torn condicionades per aquesta existència social. Es necessita un cos social que ens transmet la cultura(costums, normes, creences..)

virtual es real¿?

2008-12-20T10:06:00.000-08:00

El virtual no és real perquè és una imaginació o ens volen fer veure una cosa que no és real.
Un esdeveniment real, és real, quan és evident i no es pot negar.
És virtual el que alguns tracten de fer veure que l'holocaust nazi no hi.
És real i cert perquè hi ha multitud de proves que mostren el contrari (va existir).
El virtual és negar una crisi econòmica quan és evident.
El virtual és poder demostrar l'existència certa d'aquesta crisi amb dades.
El virtual és negar l'existència del terrorisme.
El real és estar nostra societat amenaçada constantment pels terroristes.
El virtual és que els rics ens facin creure que tots són igual de rics.
El real és que tots no tenen la mateixa situació econòmica que ells.

Podem arribar a conèixer?

2008-12-20T09:55:00.000-08:00

Podem arribar a conèixer?

Nosaltres podem conèixer a les persones a traves de el tracte que tinguem amb elles sigui mes o menys.
I a nosaltres mateixos ens podem conèixer a traves de els nostres avantpassats, saber de on provenim qui som ..
Una altre manera de poder conèixer a les persones es a traves de parents seus o conegut que ens expliquen com son o com eren , sense nosaltres tenir un tracte amb aquella persona.
Un exemple seria a traves de un arbre genealògic conèixer als nostres parents , que de generació en generació van transmetre la seva cultura la seva forma de ser.sense nosaltres conèixer-los, per comentaris i parlant amb els nostres pares, i els nostres avis que ells si que els van conèixer i gracies a ells nosaltres també.
Conclusió:gracies als postres avantpassat podem conèixer a nosaltres mateixos.

Comentari de text

2008-11-11T12:35:00.000-08:00

doc.12
Per que L'Existencia de L'home actual es centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències te per a nosaltres?
Perquè fuig de si mateix.
conseqüències: resol nomes els problemes de la seva vida quotidiana i els problemes importants no s'afront.
-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?No
-que fa el ésser al mon?
-creus en el destí?
-creus que el destí es pot cambiar?
-hi ha una vida desprès de la mort?
-hi ha una vida eterna?
-Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?
que el home no es pot preocupar nomes de els problemes de la vida quotidiana i deixar els veritables problemes importants de lloc.

Comentari de text

2008-11-11T09:49:00.000-08:00

doc.10
1- explica idees principals:son que la filosofia pretén buscar solucions.
I quan la filosofia busca les solucions els pensaments s'aclareixen i no hi han confusos.
2-posa títol:el aclariment del pensament gracies a la filosofia
3-El que ens parlen en aquest fragment es de el aclariment de el pensament gracies a la filosofia , i que la filosofia no es la visió que tothom te de confusió sinó es de aclariment.
4-el mètode que utilitza wittgenstein es el analiticolinguistic perquè acalara les confusions.
Un altre mètode que es pot compara es el mètode racionalista perquè afirma la primacia de la Raó sobre la experiència.
Un altre mètode que es pot comparar es el mètode hermenèutic perquè compren el sentit dels textos i tenen molta relació aquests tres mètodes perquè els tres son de aclariment.

Els mètodes del saber científic

2008-11-11T09:26:00.000-08:00

ciències formals:Es refereix a la forma dels raonaments.
els dos tipus de demostracions freqüents de les ciències son:
-deducció:el proces de raonament que permet derivar de una o diverses proporcions donades, anomenades premisses, una altra , que es la seva conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió.
-inducció:un tipus de raonament el qual sobte una conclusió general a partir de una serie de casos singulars coneguts per experiència.
Axiomes: son principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
Teoremes:son els enunciats obtinguts deductivament a partir de axiomes o de altres teoremes ja demostrats.
MÈTODE DE LES CIÈNCIES NATURALS:
Mètode hipoteticodeductiu:estrutura en 3 nivells:
-enunciats protocol.laris
-lleis
-teories
MÈTODE DE LES CIÈNCIES SOCIALS:
mètode de les ciències socials es la realitat social i te unes característiques:
-capacitat de predicció
-la capacitat de generalització
-la neutralitat valorativa
2 classes de enfocament metodològic:
-Explicar:un fenomen consisteix a conèixer les causes
-Comprendre:consisteix a captar-ne el sentit.

El saber científic

2008-11-11T09:12:00.000-08:00

La ciència ha estat lligada a la filosofia, en el món grec aquesta era epistéme.
Es caracteritzava perquè eren coneixements:
- amb pretensions universals
- necessitat
- immutabilitat
- eternitat
La noció moderna de ciència s'elabora en el Renaixement quan es produeix la anomenada Revolució Científica.
Els dos elements que van diferenciar el saber científic del filosòfic van ser:
-la experiència entesa com a experimentació
-la aplicació de les matemàtiques al estudi de la realitat.
El saber i ciència no s identifiquen:hi ha formes racionals de saber que no son ciència , com es el cas de la filosofia .Obstinar-se a reduir tot el saber racional únicament al saber científic , com si fora de la ciència no quedes cap altra cosa sinó la irracionalitat rep el nom de cientifisme.
2 tipus de ciències:
-formals ex: aritmètica
-empíriques ex:fisica

L’àmbit del saber

2008-11-11T09:00:00.000-08:00

El saber es un contacte amb la realitat amb la finalitat de distingir-la i
entendre-la.
Fonts del saber:
-sensibilitat:allo que es pot captar amb els sentiments
-Experiència:es troba mesclada amb la Raó.
Les formes del saber :
saber comú o ordinari:es la experiència de la vida quotidiana.
El saber científic:sap el que de les coses en canvi no sap el perquè.
El saber tècnic:saber com fer determinades activitats.
El saber filosòfic:utilitza la Raó a traves de la argumentació.
El saber artístic: es un saber narratiu que narra la experiència de la vida.
El saber religiós:tracta sobre el que es sagrat.

Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

2008-11-11T08:50:00.000-08:00

Tenen en comú que les dos formen part del mètode hipoteticodeductiu i que totes dues són enunciats universals però la diferència és que les teories són conjunts de lleis i aquestes es basen en expressar comportaments que mantenen fenòmens d’una manera regular i invariable.

definicions

2008-11-02T10:48:00.000-08:00

Saber ordinari: Sap el que Peró no el perquè.
Saber científic:Li preocupa el perquè.
Saber filosòfic:utilitza la Raó a traves de la argumentació.
Mètode: aporta una manera de entendre el objecte de la filosofia i articulació.Es una font de coneixement.
Axioma:principis fonamentals indemostrables.
Mètode hipoteticodeductiu:metode complet ciències naturals.
Hipòtesis: suposició provisional sobre un determinat aspecte i es converteix en llei.
Llei: son enunciats universals expressen el comportament que mantenen uns fenomensconcrets.
Ciència:eren tipus de coneixement amb prestacions de universitat.
Induxio incompleta:es recolza en una serie de comprovacions individuals.
Mètode empiricorracional:combina la experiència i la raó en el camp del coneixements.
Empirisme:que es mes important la experiència que la raó.
Idees innates: ideas clares i certes que provenen de la raó i no els enunciats.
Mètode analiticolinguistic:analisi de llenguatge , es aclarir els sentits lògics de els enunciats.
Lloc de llenguatge: diverses formes de utilitzar el llenguatge.
Hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió.
Pretensions de validesa a la parla:
Ontologia:part filosofia estudia el ésser
Estètica:bellesa en el art.

Podem arribar a conèixer?

2008-10-30T11:01:00.001-07:00

Nosaltres podem conèixer a les persones a traves de el tracte que tinguem amb elles sigui mes o menys.
I a nosaltres mateixos ens podem conèixer a traves de els nostres avantpassats, saber de on provenim qui som ..
Una altre manera de poder conèixer a les persones es a traves de parents seus o conegut que ens expliquen com son o com eren , sense nosaltres tenir un tracte amb aquella persona.
Un exemple seria a traves de un arbre genealògic conèixer als nostres parents , que de generació en generació van transmetre la seva cultura la seva forma de ser.sense nosaltres conèixer-los, per comentaris i parlant amb els nostres pares, i els nostres avis que ells si que els van conèixer i gracies a ells nosaltres també.
Conclusió:gracies als postres avantpassats podem conèixer a nosaltres mateixos.

Biografia Zubirin

2008-10-30T10:54:00.000-07:00

Biografia Ingressa en 1917 en el seminari de Madrid, on estudia filosofia amb Juan Zaragüeta i en 1919 amb Ortega i Gasset en la Universitat de Madrid. Guanya la càtedra de filosofia d'aquesta Universitat en 1926. Amb un permís d'estudis, assisteix a cursos a Friburg i Berlín, amb Husserl i Heidegger. Tramita el seu secularización i contreu matrimoni en 1936 amb Carmen Castro (filla de l'historiador Américo Castro). Durant la guerra civil roman a París on treballa en Física amb Louis de Broglie i amb Emile Benveniste en filologia. A l'acabar la guerra accepta la càtedra de filosofia a Barcelona, i demana l'excedència pel seu descontentament amb el model d'universitat vigent en aquell moment. Des de llavors va impartir cursos privats, molts d'ells publicats pòstumament. Va contar entre els seus díscipulos i col·laboradors al jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría i al filòsof xilè Jorge Eduardo Rivera, traductor d'Ésser i Temps, de Heidegger, asi com al pare agustino Ángel Jubera. Va morir a l'edat de 85 anys a Madrid. La seva filosofia és d'una gran originalitat, en ella destaca la seva elaboració d'una nova idea de la realitat. La realitat no és sinònim de les coses existents sinó que és el present en la percepció menjo sent una mica propi del donat, és al que Zubiri crida "de seu". Ha exercit gran influència en la teologia de l'alliberament i en les filosofies de la praxi contemporànies. Durant un temps, per a sobreviure, es va dedicar on la seva esposa a la traducció de textos: Una de les seves traduccions més conegudes va ser la qual va realitzar de l'obra "Què és Metafísica?" de M. Heidegger. No va ser un autor molt prolífic i durant la seva vida va publicar: Naturalesa, Història, Déu (1943) que és una recopilació d'articles publicats en revistes pricipalmente; Sobre l'Essència (1963) on exposa la seva concepció metafísica de la realitat centrada en la idea de sustantividad; i els tres toms d'Intel·ligència Sentiente (Intel·ligència i Realitat - 1980; Intel·ligència i Logotips - 1982, Intel·ligència i Raó - 1983) en la qual Zubiri descriu la seva idea del que és la intelección de l'home. Actualment els seus cursos estan sent publicats per la Fundació Xavier Zubiri. Principals temes de la seva reflexió filosòfica. La seva elaboració filosòfica és un intent de superar el subjectivisme reinante en la modernitat i el realisme ingenu de la filosofia clàssica. L'existència humana és compresa com religación (un dels conceptes fonamentals de la filosofia de Zubiri). Introduïx, en l'anàlisi històrica la necessitat de les possibilitats, és a dir de l'estudi no només del que va poder ser. La categoria clau de la qual parteix la seva filosofia és la realitat, però entenent aquesta com forma, com el real de seu, no allèn la percepció sinó en la percepció. En la prensió de la realitat aquesta es capta com real. Això seria la "prensió primordial de la realitat" la qual és realitzada per una intel·ligència sentiente (uneix el intelectivo al sensorial). Des d'aquesta intel·ligència sentiente aprehendemos el real com real de seu. Però la qüestió de què pot ser la realitat i que són les coses en realitat i en la realitat serà funció del logotips i la raó. Des d'aquests dos moments posteriors, l'home farà un assaig del que pugui ser la realitat allèn la prensió L'Home, animal de realitats. Concepción de l'home de Zubiri: basada en els pressupostos antropològics escolásticos, els quals pren terminològicament actualitzant-los des de la fenomenología, i amb un aporti renovador proporcionat pels aportis científics del nostre temps. Zubiri posa la intel·ligència com característica principal de les diferències entre home i animal. La intel·ligència sentiente de Zubiri consisteix en la reflexió humana- intel·ligència – incloent els propis sentits- sentiente-. L'animal és capaç de sentir però no de reflexionar sobre els sentits. Una altra de les característiques de l'home enfront de l'animal (proporcionat per la intel·ligència sentiente i la seva forma natural de aprehender les coses: la impressió de la realitat és la habitud. Tots els animals tenen el seu habitud (o manera de conduir-se en l'ambient). La habitud intelectiva es diferencia en la seva substantividad (unitat d'estructures i funcions). Dintre de la seva antropologia Zubiri Distingeix entri substantiu/substancial i entre sustantividad/sustancialidad. Prenguem com definicions aproximades els següents enunciats: SUBSTANCIALIDAD : Suficiència en l'ordre constitucional (de la unitat d'estructures i funcions). SUSTANTIVIDAD: Es refereix al caràcter d'una realitat, pel quin brollen propietats que li són inherents. El conjunt d'aquestes constitucions apareixen en forma de sistema clausurat (interdependientes i concatenats); la unitat de suficiència li fa prendre el nom de sustantividad. Quant a la habitud, la sustantividad de l'home es presenta com personeidad (consciència de la possessió que l'home té de si mateix). L'home, és un animal de realitats. Aquest fet deriva que la intel·ligència humana està oberta a la realitat. Aquest concepte està implantat en l'ésser (impost per una força que ho supera) i que enllaça amb la teoria de la religación. La religación és una dimensió ontològica i l'home no pot prescindir d'ella sota pena de caure en “la supèrbia de la vida”.

LA FILOSOFIA ES UNA CIÈNCIA?

2008-10-30T10:51:00.000-07:00

La filosofia interpreta el coneixement humà, Peró no es ciència. La seva funció es la de explicar el significat que tenen per nosaltres les coses que sabem, las que creiem saber i las que no sabem, i determinar com poden ordenar el nostre pensament i les nostres accions.
I no es una ciència ya que no s'utilitza mètodes com la física química.

Que es la filosofia?

2008-10-30T10:47:00.000-07:00

La filosofia és una disciplina que per mitjà de la lògica i el raonament cerca de donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. També ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. La filosofia és un camp d'estudi que inclou diverses subdisciplines com l'estètica, l'epistemologia, l'ètica, la lògica i la metafísica. El mètode fonamental de la filosofia és l'ús del raonament per avaluar els arguments. No obstant, l'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids. El que representa la filosofia és un tema discutible i varia d'acord a les diferents tradicions filosòfiques.
El terme filosofia prové del grec

treballs

2008-10-10T09:15:00.000-07:00