pag.237
títol: el reconeixement dels drets de L'home
idees principals:
El reconeixement de L'home per L'estat modern te la mateixa significació que el reconeixement de L'esclavitud.
La base de L'estat de L'antiguitat era L'esclavitud, nosaltres podem veure per els nostres propis bens.
comparació: les normes de L'ordre social
Les normes de convivència i les classes nosaltres actuem a traves de la nostra consciencia que ens diu que ens preocupem dels nostres bens i no dels altres.
viernes, 29 de mayo de 2009
La persona te dignitat i no preu
La persona te dignitat i no preu
Ideees principals :
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Comentari:
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Títol: la dignitat
Comparació amb altres teories:
Es pot comparar amb la forma dels deures morals perquè a les persones es tenen que tractar tal i com son amb dignitat i no com animals.
Ideees principals :
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Comentari:
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Títol: la dignitat
Comparació amb altres teories:
Es pot comparar amb la forma dels deures morals perquè a les persones es tenen que tractar tal i com son amb dignitat i no com animals.
Pagina 195 doc.3
Pagina 195 doc.3
Idees principals:El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada
Títol: La virtut
Comentari: El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada.
Comparació amb altres teories:
Aquest comentari es basa en el intel•lecte pràctic que domina les passions per arribar a la felicitat, a diferencia, de el qual la felicitat consisteix en l’exercici d’aquesta activitat. També podem trobar diferencies entre el bé que s’aconsegueix en una activitat continua o el bé perfecte que es busca per si mateix i tots cerquen felicitat.
Idees principals:El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada
Títol: La virtut
Comentari: El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada.
Comparació amb altres teories:
Aquest comentari es basa en el intel•lecte pràctic que domina les passions per arribar a la felicitat, a diferencia, de el qual la felicitat consisteix en l’exercici d’aquesta activitat. També podem trobar diferencies entre el bé que s’aconsegueix en una activitat continua o el bé perfecte que es busca per si mateix i tots cerquen felicitat.
Preguntes Sondeig
És correcte mentir per protegir algú? No en general, sempre que no ho facis per protegir a una altra persona en el cas que el que aquesta realitza està prohibit al seu país, tot i que realitzi bons actes.
Què és abans? Protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que la segona opció, tot i cometre una injustícia tots dos tindran la consciència tranquil•la
El fi aprovar justifica tots els mitjans? No, si els mitjans no són correctes.
La intenció de la mare d’en Lluís es bona? Sí que ho és en el fons, però no es dona compte de que no és la opció correcta.
Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? Si, depenen de la persona també. I a la inversa? No
Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? No poder confiar en ell, no ser constant i per tant acabarà sent una persona insegura i immadura.
Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? No tenir força de voluntat ni esforç, per tant, no ser constant, deixar-ho tot per l’últim dia , poca organització, no saber actuar sense la protecció de la seva mare, o sigui ser un mimat immadur.
És comparable la conducta d’en Lluís amb copiar en els examens? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? Es millor aprovar amb trampes.Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria? ningú aniria al colegi el dia de L'examen i s'enganyarien ells mateixos
És correcte mentir per protegir algú? No en general, sempre que no ho facis per protegir a una altra persona en el cas que el que aquesta realitza està prohibit al seu país, tot i que realitzi bons actes.
Què és abans? Protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que la segona opció, tot i cometre una injustícia tots dos tindran la consciència tranquil•la
El fi aprovar justifica tots els mitjans? No, si els mitjans no són correctes.
La intenció de la mare d’en Lluís es bona? Sí que ho és en el fons, però no es dona compte de que no és la opció correcta.
Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? Si, depenen de la persona també. I a la inversa? No
Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? No poder confiar en ell, no ser constant i per tant acabarà sent una persona insegura i immadura.
Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? No tenir força de voluntat ni esforç, per tant, no ser constant, deixar-ho tot per l’últim dia , poca organització, no saber actuar sense la protecció de la seva mare, o sigui ser un mimat immadur.
És comparable la conducta d’en Lluís amb copiar en els examens? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? Es millor aprovar amb trampes.Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria? ningú aniria al colegi el dia de L'examen i s'enganyarien ells mateixos
viernes, 22 de mayo de 2009
lunes, 11 de mayo de 2009
Definicions
Definicions
Intel•lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral
mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat
hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.
felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel•lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.
prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.
pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.
Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.
Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que la acció.
Ètica deontològica: Es la que regeix segons el deure.
Ètica teològica: Es un coneixement de la acció humana.
Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional.
Dignitat humana: Es el valor de la persona.
Intuicionisme dels valors: Poden captar els valors a partir de una intuïció emocional , no segons la raó.
Comunitarisme i universalisme:
Universalisme: son mes importants els valors que la comunitat
Comunitarisme: valors de les comunitas concretes on es troben els individus.
Intel•lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral
mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat
hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.
felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel•lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.
prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.
pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.
Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.
Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que la acció.
Ètica deontològica: Es la que regeix segons el deure.
Ètica teològica: Es un coneixement de la acció humana.
Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional.
Dignitat humana: Es el valor de la persona.
Intuicionisme dels valors: Poden captar els valors a partir de una intuïció emocional , no segons la raó.
Comunitarisme i universalisme:
Universalisme: son mes importants els valors que la comunitat
Comunitarisme: valors de les comunitas concretes on es troben els individus.
La persona te dignitat i no preu
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat.
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat.
Obrar conforme a la virtud més perfecta
Obrar conforme a la virtud més perfecta
Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?
la funció de l'home segons Aristòtil es que l'home te uns objectius que complir per poder arribar a la felicitat completa.
Títol: La funció de l'home per poder arribar a la felicitat
Les idees principals del text son:
-La funció es específicament pròpia de l'home i de l'home bo.
-Ens parla de que l'home pot fer coses bones i dolentes .
-El be humà es una activitat de l'ànima conforme a la virtut, i si les virtuts son varies , conforme a la millor i la mes perfecta , i a mes en una vida completa.
Quina relació existeix entre virtuós i ser feliç?
Si tens tot el que vols tenir seràs feliç això es la relació , Peró no hi ha relació quan o tens tot com per exemple , diners coses materials però no ets feliç
Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?
la funció de l'home segons Aristòtil es que l'home te uns objectius que complir per poder arribar a la felicitat completa.
Títol: La funció de l'home per poder arribar a la felicitat
Les idees principals del text son:
-La funció es específicament pròpia de l'home i de l'home bo.
-Ens parla de que l'home pot fer coses bones i dolentes .
-El be humà es una activitat de l'ànima conforme a la virtut, i si les virtuts son varies , conforme a la millor i la mes perfecta , i a mes en una vida completa.
Quina relació existeix entre virtuós i ser feliç?
Si tens tot el que vols tenir seràs feliç això es la relació , Peró no hi ha relació quan o tens tot com per exemple , diners coses materials però no ets feliç
ningú fa el mal sabent que ho fa
Jo crec que una persona quan fa mal , o tindria que saber per quan esta fent una ofensa a un altre, per desprès tindre que rectificar del acte que ha fet malament i sense voluntat sinó que l ha de sortir de una manera involuntària sense intenció de fer mal a una persona i ho ha fet de una manera inconscient i desprès te que corregir els seus actes , quan el mal ja esta fet , desprès de aquest mal fet s'ha de rectificar i demanar disculpes a la persona ofesa. I es podia haver evitat , si les coses es pensessin abans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)