resum de Huntington:Xoc de civilitzacions

El pensador
Samuel P. Huntington , va néixer 1927 EUA es un politòleg.
1970- Funda revista Foveing Policy.
1977-Forma part Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca.
1968- la seva obra mes important L'ordre polític en les Societats en canvi.
1991- Publica la tercera ona.
L'Obra:
Durant les dècades de la guerra freda exposada per Huntington, els conflictes mundials tenien arrels D'ordre ideològic i econòmic. El planeta estava configurat en dos blocs , el occidental o capitalista i el bloc comunista , posteriorment , es forma un tercer bloc , el dels Països no alineats. Amb un enderrocament del bloc comunista i els altres altres blocs han emergit a un mon plural , un mon de civilitzacions . No s'ha instaurat , com molts profetitzaven, la victòria final de occident va fer un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions .
Emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió i la seva mes profunda .
Les civilitzacions emergents son: civilització xinesa, civilització japonesa, civilització hindú , civilització ortodoxa civilització africana i la llatinoamericana.
Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la de occident Huntington prèvia el desafiament demogràfic.
El retorn a les cultures autòctones dificulta parlar de principis ètics i valors universals.

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

Nosaltres podem conviure amb altres cultures sempre respectant les seves idees , institucions , idioma, serveis i sentiments.
I les altres cultures tenen que respectar la nostra.
Sempre que estiguis en un país que no es el teu tens que respectar la cultura de aquell país i no tens que imposar la teva per força.
s'ha de conèixer altres cultures i no nomes la teva.

activitats de filosofia

1.Que creus que volen dir les expressions següents?
-Es una persona molt culta- te molta cultura
-Aquest no te cultura- doncs que no te fonaments teòrics per L'enteniment , o els criteris per avaluar L'activitat humana.
- La nostra cultura es molt rica-doncs perquè tenim una capacitat humana universal per a classificar , codificar i comunicar llurs experiències de manera simbòlica.
-Tots els éssers humans son subjectes culturals- ja que nosaltres aprenem de la cultura que sens es donada de petits.
2. Indica si corresponen a una subcultura o contracultura
subcultura:
-grup de skin heads.
- poblat gitano als afores duna ciutat
-grup de boixos nois
contracultura:
-grup de immigrants que viuen a un centre de acollida
-comunitat jueva del Segrià
-casa regional de Aragó a Tarragona.
cap de les dues:
-grup D'acció ecologista
-associació filatèlica de Taradell

doc.1

1.Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no?perque?
no-la societat humana son relacions mercantils.
si- home ser lliure no la dependència de la voluntat dels altres.
- llibertat que qualsevol relació amb altres.
-Individu no deu res a la societat.
2. Creus que L'individualisme possessiu esta vigent avui en dia?
yo crec que si perquè cada persona es independent i es amo de si mateix i no de els altres

doc.9

Quina relació estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?
son idees certes i falses
Quan es pot dir , segons el pragmatisme, que una idea es certa?
les idees certes son els que es poden assimilar.
Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna senten per pragmàtic?quina? ninguna
Pot haver-hi el cas d'idees certes sense conseqüències practiques? si perquè signifiquen determinades conseqüències practiques de la idea verificada i valida.

L'Ésser humà

L'Ésser humà si que es un ésser sociable per naturalesa perquè necessita viure en societat amb altres éssers humans per a tenir un correcte desenvolupament,des del moment que neix fins al moment que mor. Totes les conductes de L'home estan orientades cap a la vida en societat , i al seu torn condicionades per aquesta existència social. Es necessita un cos social que ens transmet la cultura(costums, normes, creences..)

virtual es real¿?

El virtual no és real perquè és una imaginació o ens volen fer veure una cosa que no és real.
Un esdeveniment real, és real, quan és evident i no es pot negar.
És virtual el que alguns tracten de fer veure que l'holocaust nazi no hi.
És real i cert perquè hi ha multitud de proves que mostren el contrari (va existir).
El virtual és negar una crisi econòmica quan és evident.
El virtual és poder demostrar l'existència certa d'aquesta crisi amb dades.
El virtual és negar l'existència del terrorisme.
El real és estar nostra societat amenaçada constantment pels terroristes.
El virtual és que els rics ens facin creure que tots són igual de rics.
El real és que tots no tenen la mateixa situació econòmica que ells.

Podem arribar a conèixer?

Podem arribar a conèixer?

Nosaltres podem conèixer a les persones a traves de el tracte que tinguem amb elles sigui mes o menys.
I a nosaltres mateixos ens podem conèixer a traves de els nostres avantpassats, saber de on provenim qui som ..
Una altre manera de poder conèixer a les persones es a traves de parents seus o conegut que ens expliquen com son o com eren , sense nosaltres tenir un tracte amb aquella persona.
Un exemple seria a traves de un arbre genealògic conèixer als nostres parents , que de generació en generació van transmetre la seva cultura la seva forma de ser.sense nosaltres conèixer-los, per comentaris i parlant amb els nostres pares, i els nostres avis que ells si que els van conèixer i gracies a ells nosaltres també.
Conclusió:gracies als postres avantpassat podem conèixer a nosaltres mateixos.

Comentari de text

doc.12
Per que L'Existencia de L'home actual es centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències te per a nosaltres?
Perquè fuig de si mateix.
conseqüències: resol nomes els problemes de la seva vida quotidiana i els problemes importants no s'afront.
-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?No
-que fa el ésser al mon?
-creus en el destí?
-creus que el destí es pot cambiar?
-hi ha una vida desprès de la mort?
-hi ha una vida eterna?
-Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?
que el home no es pot preocupar nomes de els problemes de la vida quotidiana i deixar els veritables problemes importants de lloc.

Comentari de text

doc.10
1- explica idees principals:son que la filosofia pretén buscar solucions.
I quan la filosofia busca les solucions els pensaments s'aclareixen i no hi han confusos.
2-posa títol:el aclariment del pensament gracies a la filosofia
3-El que ens parlen en aquest fragment es de el aclariment de el pensament gracies a la filosofia , i que la filosofia no es la visió que tothom te de confusió sinó es de aclariment.
4-el mètode que utilitza wittgenstein es el analiticolinguistic perquè acalara les confusions.
Un altre mètode que es pot compara es el mètode racionalista perquè afirma la primacia de la Raó sobre la experiència.
Un altre mètode que es pot comparar es el mètode hermenèutic perquè compren el sentit dels textos i tenen molta relació aquests tres mètodes perquè els tres son de aclariment.

Els mètodes del saber científic

ciències formals:Es refereix a la forma dels raonaments.
els dos tipus de demostracions freqüents de les ciències son:
-deducció:el proces de raonament que permet derivar de una o diverses proporcions donades, anomenades premisses, una altra , que es la seva conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió.
-inducció:un tipus de raonament el qual sobte una conclusió general a partir de una serie de casos singulars coneguts per experiència.
Axiomes: son principis fonamentals indemostrables dins del sistema.
Teoremes:son els enunciats obtinguts deductivament a partir de axiomes o de altres teoremes ja demostrats.
MÈTODE DE LES CIÈNCIES NATURALS:
Mètode hipoteticodeductiu:estrutura en 3 nivells:
-enunciats protocol.laris
-lleis
-teories
MÈTODE DE LES CIÈNCIES SOCIALS:
mètode de les ciències socials es la realitat social i te unes característiques:
-capacitat de predicció
-la capacitat de generalització
-la neutralitat valorativa
2 classes de enfocament metodològic:
-Explicar:un fenomen consisteix a conèixer les causes
-Comprendre:consisteix a captar-ne el sentit.

El saber científic

La ciència ha estat lligada a la filosofia, en el món grec aquesta era epistéme.
Es caracteritzava perquè eren coneixements:
- amb pretensions universals
- necessitat
- immutabilitat
- eternitat
La noció moderna de ciència s'elabora en el Renaixement quan es produeix la anomenada Revolució Científica.
Els dos elements que van diferenciar el saber científic del filosòfic van ser:
-la experiència entesa com a experimentació
-la aplicació de les matemàtiques al estudi de la realitat.
El saber i ciència no s identifiquen:hi ha formes racionals de saber que no son ciència , com es el cas de la filosofia .Obstinar-se a reduir tot el saber racional únicament al saber científic , com si fora de la ciència no quedes cap altra cosa sinó la irracionalitat rep el nom de cientifisme.
2 tipus de ciències:
-formals ex: aritmètica
-empíriques ex:fisica

L’àmbit del saber

El saber es un contacte amb la realitat amb la finalitat de distingir-la i
entendre-la.
Fonts del saber:
-sensibilitat:allo que es pot captar amb els sentiments
-Experiència:es troba mesclada amb la Raó.
Les formes del saber :
saber comú o ordinari:es la experiència de la vida quotidiana.
El saber científic:sap el que de les coses en canvi no sap el perquè.
El saber tècnic:saber com fer determinades activitats.
El saber filosòfic:utilitza la Raó a traves de la argumentació.
El saber artístic: es un saber narratiu que narra la experiència de la vida.
El saber religiós:tracta sobre el que es sagrat.

Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Tenen en comú que les dos formen part del mètode hipoteticodeductiu i que totes dues són enunciats universals però la diferència és que les teories són conjunts de lleis i aquestes es basen en expressar comportaments que mantenen fenòmens d’una manera regular i invariable.

definicions

Saber ordinari: Sap el que Peró no el perquè.
Saber científic:Li preocupa el perquè.
Saber filosòfic:utilitza la Raó a traves de la argumentació.
Mètode: aporta una manera de entendre el objecte de la filosofia i articulació.Es una font de coneixement.
Axioma:principis fonamentals indemostrables.
Mètode hipoteticodeductiu:metode complet ciències naturals.
Hipòtesis: suposició provisional sobre un determinat aspecte i es converteix en llei.
Llei: son enunciats universals expressen el comportament que mantenen uns fenomensconcrets.
Ciència:eren tipus de coneixement amb prestacions de universitat.
Induxio incompleta:es recolza en una serie de comprovacions individuals.
Mètode empiricorracional:combina la experiència i la raó en el camp del coneixements.
Empirisme:que es mes important la experiència que la raó.
Idees innates: ideas clares i certes que provenen de la raó i no els enunciats.
Mètode analiticolinguistic:analisi de llenguatge , es aclarir els sentits lògics de els enunciats.
Lloc de llenguatge: diverses formes de utilitzar el llenguatge.
Hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió.
Pretensions de validesa a la parla:
Ontologia:part filosofia estudia el ésser
Estètica:bellesa en el art.

Podem arribar a conèixer?

Nosaltres podem conèixer a les persones a traves de el tracte que tinguem amb elles sigui mes o menys.
I a nosaltres mateixos ens podem conèixer a traves de els nostres avantpassats, saber de on provenim qui som ..
Una altre manera de poder conèixer a les persones es a traves de parents seus o conegut que ens expliquen com son o com eren , sense nosaltres tenir un tracte amb aquella persona.
Un exemple seria a traves de un arbre genealògic conèixer als nostres parents , que de generació en generació van transmetre la seva cultura la seva forma de ser.sense nosaltres conèixer-los, per comentaris i parlant amb els nostres pares, i els nostres avis que ells si que els van conèixer i gracies a ells nosaltres també.
Conclusió:gracies als postres avantpassats podem conèixer a nosaltres mateixos.

Biografia Zubirin

Biografia Ingressa en 1917 en el seminari de Madrid, on estudia filosofia amb Juan Zaragüeta i en 1919 amb Ortega i Gasset en la Universitat de Madrid. Guanya la càtedra de filosofia d'aquesta Universitat en 1926. Amb un permís d'estudis, assisteix a cursos a Friburg i Berlín, amb Husserl i Heidegger. Tramita el seu secularización i contreu matrimoni en 1936 amb Carmen Castro (filla de l'historiador Américo Castro). Durant la guerra civil roman a París on treballa en Física amb Louis de Broglie i amb Emile Benveniste en filologia. A l'acabar la guerra accepta la càtedra de filosofia a Barcelona, i demana l'excedència pel seu descontentament amb el model d'universitat vigent en aquell moment. Des de llavors va impartir cursos privats, molts d'ells publicats pòstumament. Va contar entre els seus díscipulos i col·laboradors al jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría i al filòsof xilè Jorge Eduardo Rivera, traductor d'Ésser i Temps, de Heidegger, asi com al pare agustino Ángel Jubera. Va morir a l'edat de 85 anys a Madrid. La seva filosofia és d'una gran originalitat, en ella destaca la seva elaboració d'una nova idea de la realitat. La realitat no és sinònim de les coses existents sinó que és el present en la percepció menjo sent una mica propi del donat, és al que Zubiri crida "de seu". Ha exercit gran influència en la teologia de l'alliberament i en les filosofies de la praxi contemporànies. Durant un temps, per a sobreviure, es va dedicar on la seva esposa a la traducció de textos: Una de les seves traduccions més conegudes va ser la qual va realitzar de l'obra "Què és Metafísica?" de M. Heidegger. No va ser un autor molt prolífic i durant la seva vida va publicar: Naturalesa, Història, Déu (1943) que és una recopilació d'articles publicats en revistes pricipalmente; Sobre l'Essència (1963) on exposa la seva concepció metafísica de la realitat centrada en la idea de sustantividad; i els tres toms d'Intel·ligència Sentiente (Intel·ligència i Realitat - 1980; Intel·ligència i Logotips - 1982, Intel·ligència i Raó - 1983) en la qual Zubiri descriu la seva idea del que és la intelección de l'home. Actualment els seus cursos estan sent publicats per la Fundació Xavier Zubiri. Principals temes de la seva reflexió filosòfica. La seva elaboració filosòfica és un intent de superar el subjectivisme reinante en la modernitat i el realisme ingenu de la filosofia clàssica. L'existència humana és compresa com religación (un dels conceptes fonamentals de la filosofia de Zubiri). Introduïx, en l'anàlisi històrica la necessitat de les possibilitats, és a dir de l'estudi no només del que va poder ser. La categoria clau de la qual parteix la seva filosofia és la realitat, però entenent aquesta com forma, com el real de seu, no allèn la percepció sinó en la percepció. En la prensió de la realitat aquesta es capta com real. Això seria la "prensió primordial de la realitat" la qual és realitzada per una intel·ligència sentiente (uneix el intelectivo al sensorial). Des d'aquesta intel·ligència sentiente aprehendemos el real com real de seu. Però la qüestió de què pot ser la realitat i que són les coses en realitat i en la realitat serà funció del logotips i la raó. Des d'aquests dos moments posteriors, l'home farà un assaig del que pugui ser la realitat allèn la prensió L'Home, animal de realitats. Concepción de l'home de Zubiri: basada en els pressupostos antropològics escolásticos, els quals pren terminològicament actualitzant-los des de la fenomenología, i amb un aporti renovador proporcionat pels aportis científics del nostre temps. Zubiri posa la intel·ligència com característica principal de les diferències entre home i animal. La intel·ligència sentiente de Zubiri consisteix en la reflexió humana- intel·ligència – incloent els propis sentits- sentiente-. L'animal és capaç de sentir però no de reflexionar sobre els sentits. Una altra de les característiques de l'home enfront de l'animal (proporcionat per la intel·ligència sentiente i la seva forma natural de aprehender les coses: la impressió de la realitat és la habitud. Tots els animals tenen el seu habitud (o manera de conduir-se en l'ambient). La habitud intelectiva es diferencia en la seva substantividad (unitat d'estructures i funcions). Dintre de la seva antropologia Zubiri Distingeix entri substantiu/substancial i entre sustantividad/sustancialidad. Prenguem com definicions aproximades els següents enunciats: SUBSTANCIALIDAD : Suficiència en l'ordre constitucional (de la unitat d'estructures i funcions). SUSTANTIVIDAD: Es refereix al caràcter d'una realitat, pel quin brollen propietats que li són inherents. El conjunt d'aquestes constitucions apareixen en forma de sistema clausurat (interdependientes i concatenats); la unitat de suficiència li fa prendre el nom de sustantividad. Quant a la habitud, la sustantividad de l'home es presenta com personeidad (consciència de la possessió que l'home té de si mateix). L'home, és un animal de realitats. Aquest fet deriva que la intel·ligència humana està oberta a la realitat. Aquest concepte està implantat en l'ésser (impost per una força que ho supera) i que enllaça amb la teoria de la religación. La religación és una dimensió ontològica i l'home no pot prescindir d'ella sota pena de caure en “la supèrbia de la vida”.

LA FILOSOFIA ES UNA CIÈNCIA?

La filosofia interpreta el coneixement humà, Peró no es ciència. La seva funció es la de explicar el significat que tenen per nosaltres les coses que sabem, las que creiem saber i las que no sabem, i determinar com poden ordenar el nostre pensament i les nostres accions.
I no es una ciència ya que no s'utilitza mètodes com la física química.

Que es la filosofia?

La filosofia és una disciplina que per mitjà de la lògica i el raonament cerca de donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. També ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. La filosofia és un camp d'estudi que inclou diverses subdisciplines com l'estètica, l'epistemologia, l'ètica, la lògica i la metafísica. El mètode fonamental de la filosofia és l'ús del raonament per avaluar els arguments. No obstant, l'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids. El que representa la filosofia és un tema discutible i varia d'acord a les diferents tradicions filosòfiques.
El terme filosofia prové del grec

treballs