Titol:
El coneixement
Idees principals:
La idea principal d´aquest text es que el nostre coneixement surgeix a través de la Nostra experiencia i per aixó no tot prové dels sentiments i també per una altre part destaca un coneixement que es diu a priori.
Comentari:
L´autor diu que el nostre coneixement surgeix a través de la Nostra experiencia i per aixó no tot prové dels sentiments . El coneixement es la composición de dos elements el primer alló que prové de les impressions i l´altre alló que produim a través del coneixement .
Alló que surgeix abans de la experiencia es el coneixement a priori .
Comparació
Aquí es pot diferenciar entre les idees innates i tambéels elements a priori ja que aquestes necesiten la experiencia per tenir sentit .
miércoles, 5 de mayo de 2010
Comentari de text
Titol: El protagonisme dels sentiments.
Idees principals:
Hume diu que les postres accions sempre es basen en els sentiments i no en la raó .
Comentari:
Hume diu que la raó no es l´element principal de la acció sinó que son les passions ja que son els motors de la nostra conducta
Hume també el que diu que el sentiment de empatia i simpatia fa que ens possem al lloc dels altres .
Compararció:
Aquest text es podria comparar amb el que diu Descartes que deia que gracies a la raó es podien resoldre tots els problemas morals i dterminar el que hem de fer .
Idees principals:
Hume diu que les postres accions sempre es basen en els sentiments i no en la raó .
Comentari:
Hume diu que la raó no es l´element principal de la acció sinó que son les passions ja que son els motors de la nostra conducta
Hume també el que diu que el sentiment de empatia i simpatia fa que ens possem al lloc dels altres .
Compararció:
Aquest text es podria comparar amb el que diu Descartes que deia que gracies a la raó es podien resoldre tots els problemas morals i dterminar el que hem de fer .
Comentari de text
Comentari de text
Idees principals:
La idea principal d´aquest text es que nosaltres fem previsions a través dels costums i no pas en una certesa fiable futura . I posa l´exemple d´Adam .
Comentari:
Amb Adam ens vol donar a entendre el autor , que per a nosaltres ens és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. L´autor fa idees basades en el costum .
Comparació:
Aquest text es podria comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.
Idees principals:
La idea principal d´aquest text es que nosaltres fem previsions a través dels costums i no pas en una certesa fiable futura . I posa l´exemple d´Adam .
Comentari:
Amb Adam ens vol donar a entendre el autor , que per a nosaltres ens és impossible saber el futur si partim del passat ja que la imaginació. L´autor fa idees basades en el costum .
Comparació:
Aquest text es podria comparar amb Heràclit que deia que tot estava en continu moviment.
Comentari de text
Comentari de text
Idees principals:
Les idees principals del text es que Hume troba dues filosofies la primera tracta sobre que l´home està influït per el gust i els sentiments a l´hora d'arribar al seu objectiu i l´altre filosofia tracta sobre que considera que l´home es un esser racional .
Titol:
El pensament modern
Comentari :
Hume la seva filosofia es empirista es a dir que tracta sobre la investigació de l´esser humà i en el text ens explica bàsicament que l´home es deixa guiar per el gust i també per els sentiments per poder arribar al seu objectiu .I també tracta sobre que Hume diu que nosaltres tenim que controlar el enteniment i també la raó perquè l´esser humá esta fet per pensar .
Comparació
La filosofia de Hume es pot comparar amb el que diuen els sofistes, ja que aquests afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.
Idees principals:
Les idees principals del text es que Hume troba dues filosofies la primera tracta sobre que l´home està influït per el gust i els sentiments a l´hora d'arribar al seu objectiu i l´altre filosofia tracta sobre que considera que l´home es un esser racional .
Titol:
El pensament modern
Comentari :
Hume la seva filosofia es empirista es a dir que tracta sobre la investigació de l´esser humà i en el text ens explica bàsicament que l´home es deixa guiar per el gust i també per els sentiments per poder arribar al seu objectiu .I també tracta sobre que Hume diu que nosaltres tenim que controlar el enteniment i també la raó perquè l´esser humá esta fet per pensar .
Comparació
La filosofia de Hume es pot comparar amb el que diuen els sofistes, ja que aquests afirmaven que no havia coneixements absoluts i indubtables i que tot era relatiu segons el subjecte.
Comentari de text
Comentari de text
1 idees principals : Aquí en el text principalment ens explica la relació entre el contacte i ens posa el exemple amb dos experiments diferents .Primer agafant dues boles de billar la primera bola esta quieta i la segona bola esta en moviment i es topa amb la altre bola i es comenta a moure's . En canvi l'altre experiment agafant dues boles diferents Peró del mateix material . I arriba a una conclusió que totes dues circumstancies son iguals i que el moviment i el contacte d'una bola segueix sempre el moviment de l´altre .
2 Títol : El contacte i el moviment
3 En el text ens posen un exemple sobre la relació de causa i efecte , que es L'exemple d´una bola de billar que esta quieta sobre la taula i una altre que es mou ràpidament en direcció a ella , i totes dues es topen i la bola que estava quieta ara es posa en moviment . Totes dues boles ja abans estaven en contacte abans de que es topessin . I la prioritat en el temps es una altre circumstancia exigible a tota causa . Després posen en el text un altre exemple amb diferents boles però del mateix material , i amb la mateixa situació que les altres , i el que trobem es que L'impuls de la bola produeix indefectiblement el moviment d´una altre.
4 Aquest text es pot comparar amb Heraclit , ja que Hume diu que el moviment de les boles prové de la causa i efecte i en canvi Heraclit diu que tot esser està en moviment .
1 idees principals : Aquí en el text principalment ens explica la relació entre el contacte i ens posa el exemple amb dos experiments diferents .Primer agafant dues boles de billar la primera bola esta quieta i la segona bola esta en moviment i es topa amb la altre bola i es comenta a moure's . En canvi l'altre experiment agafant dues boles diferents Peró del mateix material . I arriba a una conclusió que totes dues circumstancies son iguals i que el moviment i el contacte d'una bola segueix sempre el moviment de l´altre .
2 Títol : El contacte i el moviment
3 En el text ens posen un exemple sobre la relació de causa i efecte , que es L'exemple d´una bola de billar que esta quieta sobre la taula i una altre que es mou ràpidament en direcció a ella , i totes dues es topen i la bola que estava quieta ara es posa en moviment . Totes dues boles ja abans estaven en contacte abans de que es topessin . I la prioritat en el temps es una altre circumstancia exigible a tota causa . Després posen en el text un altre exemple amb diferents boles però del mateix material , i amb la mateixa situació que les altres , i el que trobem es que L'impuls de la bola produeix indefectiblement el moviment d´una altre.
4 Aquest text es pot comparar amb Heraclit , ja que Hume diu que el moviment de les boles prové de la causa i efecte i en canvi Heraclit diu que tot esser està en moviment .
jueves, 15 de abril de 2010
martes, 6 de abril de 2010
Filosofia de Epicur projecte 4
La filosofia de Epicur és divideix clarament en tres parts , la Canònica , aquesta part ens distingueix el qual és cert i el qual és fals . Després la segona part és la física que és basa en l´estudi de la naturalesa i per últim la ètica que és la culminació del sistema , i la ètica a la vegada subordina els dues primeres parts . La canònica segons Epicur diu que la sensació és la base de tot el coneixement i és produeix quan els imatges que desprenen els cossos arribin fins als nostres sentits . L´esser humà reacciona amb plaer i amb dolor , donan lloc als sentiments , ja que són la base de la moral . La física segons Epicur diu que la realitat aquesta formada per dues elements , per un lloc els átoms , que tenen forma extensió i pes , i un buit que és el espai el qual és mouen els àtoms . La ètica segons Epicur ell diu que la filosofia és arribar a la felicitat . I diu que la filosofia és el objectiu de tot esser humà .
miércoles, 24 de febrero de 2010
Text Descartes 1
Títol:
El mètode cartesià
Idees principals:
Aquí en el text principalment ens parlan de les 4 regles del mètode cartesià . la primera regla es l'evidència , no admetrà com a cert res que no aparegui en la ment de manera evident , es a dir , amb claredat . L´altre regla es l'anàlisi que tracta que només es pot tenir evidència de les naturaleses simples .L´altre regla es la de la síntesi i per ultim esta la regla de L'enumeració que consisteix a revisar tot el procés fins a estar segurs de no ometre res .
Comparació:
Aquest text es pot comparar amb el que diu Descartes , que existeixen les idees innates i que la raó té una predisposició a formar aquestes idees . I uns altres autors el que pensem que el coneixements s'adquireix a través dels estudis.
El mètode cartesià
Idees principals:
Aquí en el text principalment ens parlan de les 4 regles del mètode cartesià . la primera regla es l'evidència , no admetrà com a cert res que no aparegui en la ment de manera evident , es a dir , amb claredat . L´altre regla es l'anàlisi que tracta que només es pot tenir evidència de les naturaleses simples .L´altre regla es la de la síntesi i per ultim esta la regla de L'enumeració que consisteix a revisar tot el procés fins a estar segurs de no ometre res .
Comparació:
Aquest text es pot comparar amb el que diu Descartes , que existeixen les idees innates i que la raó té una predisposició a formar aquestes idees . I uns altres autors el que pensem que el coneixements s'adquireix a través dels estudis.
Text Descartes 4
Títol:
Els dubtes
Idees principals:
En el text principalment ens parla que abans de dir una cosa que pot ser falsa dir que es veritable , i sense haver fet ningun esforç mental . I nosaltres no ens tenim que deixar guiar per els nostres sentits o sensacions ja que poden ser falsos . Es a dir ens tenim que deixar guiar per la raó . I també l'autor Descartes arriba a una conclusió , que és que si dubto, penso i si penso sóc.
Comparació:
Descartes es racionalista ell diu que a traves dels sentits no podem arribar i aquest text es pot comparar amb Hobbes que ell diu que l'origen de les coses es a traves dels sentits .
Els dubtes
Idees principals:
En el text principalment ens parla que abans de dir una cosa que pot ser falsa dir que es veritable , i sense haver fet ningun esforç mental . I nosaltres no ens tenim que deixar guiar per els nostres sentits o sensacions ja que poden ser falsos . Es a dir ens tenim que deixar guiar per la raó . I també l'autor Descartes arriba a una conclusió , que és que si dubto, penso i si penso sóc.
Comparació:
Descartes es racionalista ell diu que a traves dels sentits no podem arribar i aquest text es pot comparar amb Hobbes que ell diu que l'origen de les coses es a traves dels sentits .
Puc dubtar del jo?
Jo crec que si que es pot dubtar del jo , perquè jo com se amb certesa si el que jo veig es veritat , a vegades els nostres sentits ens podem enganyar i portar-nos cap a un camí que es irreal .
I també a la vegada com jo se què el que estic somiant m'ha està passant en realitat ¿?Alguna vegada això ens a passat a tots i això jo crec que es origen dels nostres sentits que ens confonen la veritat amb la fantasia . I per tant la meva conclusió es que jo puc dubtar del jo per culpa dels sentits .
I també a la vegada com jo se què el que estic somiant m'ha està passant en realitat ¿?Alguna vegada això ens a passat a tots i això jo crec que es origen dels nostres sentits que ens confonen la veritat amb la fantasia . I per tant la meva conclusió es que jo puc dubtar del jo per culpa dels sentits .
Text 12 Descartes
Títol:
Els cossos
Idees principals:
En el text principalment parla , que Déu es bo i ell fa cosses que nosaltres percivim i mai seran cosses dolentes sinó al contrari es a dir bones , després també ens parla que existeixen les coses materials i per tant aquestes coses són la causa de les idees . Aquí ens parla també que Déu es la causa de que nosaltres tinguem idees , i també parla sobre L'existència dels cossos .
Comparació:
Descartes principalment diu també que el centre de totes les coses es Déu i es podria comparar amb St. Anselm ja que ell també diu el mateix i per poder entendre les coses i el seu origen abans tenim que creure en Déu perquè sinó mai arribarem a saber el perquè de les coses segons St . Anselm .
Els cossos
Idees principals:
En el text principalment parla , que Déu es bo i ell fa cosses que nosaltres percivim i mai seran cosses dolentes sinó al contrari es a dir bones , després també ens parla que existeixen les coses materials i per tant aquestes coses són la causa de les idees . Aquí ens parla també que Déu es la causa de que nosaltres tinguem idees , i també parla sobre L'existència dels cossos .
Comparació:
Descartes principalment diu també que el centre de totes les coses es Déu i es podria comparar amb St. Anselm ja que ell també diu el mateix i per poder entendre les coses i el seu origen abans tenim que creure en Déu perquè sinó mai arribarem a saber el perquè de les coses segons St . Anselm .
Comentari de Fedó 2
Títol:
Harmonia dels contraris.
Idees principals:
En aquest text principalment ens diuen que el mon esta ple de contraris exemple : una persona vella i una persona jove , vida i mort etc ..
Sòcrates ens mostra en el seu text què tot alló què té un contrari és crea a partir del seu propi contrari es a dir , una cadena .
I Sòcrates en e l text ens parla el contrari de la vida què es la mort .
Comentari :
En el text ens explica el procés cíclic que segueix Sòcrates que sense vida no i hauria mort i sense mort no i hauria vida . Sòcrates ens posa uns exemples de contraris com : el bell i el lleig . Sòcrates també parla de la metempsicosi què es on van a parar les ànimes després de la mort .
Comentari 2 :
En el segon comentari ens mostren un diàleg de Plató , en el que parla sobre l´ànima i la seva immortalitat .
També utilitza la successió de contraris i posa el mateix exemple què Sòcrates que sense la vida no i a mort i sense mort no i a vida i el què vol dir es que l´ànima es immortal .
Harmonia dels contraris.
Idees principals:
En aquest text principalment ens diuen que el mon esta ple de contraris exemple : una persona vella i una persona jove , vida i mort etc ..
Sòcrates ens mostra en el seu text què tot alló què té un contrari és crea a partir del seu propi contrari es a dir , una cadena .
I Sòcrates en e l text ens parla el contrari de la vida què es la mort .
Comentari :
En el text ens explica el procés cíclic que segueix Sòcrates que sense vida no i hauria mort i sense mort no i hauria vida . Sòcrates ens posa uns exemples de contraris com : el bell i el lleig . Sòcrates també parla de la metempsicosi què es on van a parar les ànimes després de la mort .
Comentari 2 :
En el segon comentari ens mostren un diàleg de Plató , en el que parla sobre l´ànima i la seva immortalitat .
També utilitza la successió de contraris i posa el mateix exemple què Sòcrates que sense la vida no i a mort i sense mort no i a vida i el què vol dir es que l´ànima es immortal .
comentari Fedó
Títol :
La noblesa de L'ànima
Idees principals:
La Idea principal què ens parla en el text es que L'ànima està empresonada per el cos , i què mai podrem arribar a la veritat si estem en el cos . El cos també es el què ens dona els desitjos , els temors , els plaers .Quan L'ànima es desfaci del cos podrem arribar a la veritat , ja què el cos sempre ens provocà una certa inseguretat .
Comentari :
Aquest text principalment ens parla sobre el dualisme antropològic. L'Ànima tendeix al mon intel·ligible i el cos al mon sensible . L'ànima es troba en el cos com si fos una presó , és indivisible i el cos divisible , l'animà és immutable i l'altre mutable , l'ànima és invisible i el cos és visible .Allò que és natural en L'ànima no està en el cos sinó que aquesta tendeix al mon intel·ligible .
La noblesa de L'ànima
Idees principals:
La Idea principal què ens parla en el text es que L'ànima està empresonada per el cos , i què mai podrem arribar a la veritat si estem en el cos . El cos també es el què ens dona els desitjos , els temors , els plaers .Quan L'ànima es desfaci del cos podrem arribar a la veritat , ja què el cos sempre ens provocà una certa inseguretat .
Comentari :
Aquest text principalment ens parla sobre el dualisme antropològic. L'Ànima tendeix al mon intel·ligible i el cos al mon sensible . L'ànima es troba en el cos com si fos una presó , és indivisible i el cos divisible , l'animà és immutable i l'altre mutable , l'ànima és invisible i el cos és visible .Allò que és natural en L'ànima no està en el cos sinó que aquesta tendeix al mon intel·ligible .
Què va primer, l´ou o la gallina?
Aquesta es una pregunta molt difícil de respondre .Per començar jo crec que tant un nou com una gallina han pogut néixer abans és a dir perquè i haguí un ou té que haver una gallina , i perquè i haguí una gallina te que haver un nou . Tot això es una situació difícil per poder dir amb claredat la resposta però la meva conclusió després d'haver estat rumiant una bona estona jo crec que a nascut abans la gallina ja que , un ou es l'inici d'aquest procediment , la gallina posa un ou i al cap del temps sortira una gallina i aquesta es la meva solució final .
A qui us posicioneu : amb St.Anselm o St Tomàs
Jo em posiciono en el lloc de St Tomàs ja que no és pot demostrar que Déu existeix , ell existeix , perquè nosaltres creiem en la fe però la fe no es pot demostrar per dir que creus en Déu i per això el que fa St Agustí es unes vies i a partir d'aquestes vies ell pot demostrar que Déu existeix perquè aquesta es la única manera . La primera via és que Déu es el primer motor immòbil , després la segona via es la primera causa i és Déu , tercera via és que té que haver un esser necessari i aquest es deu , la quarta via es la presa dels graus de perfecció que s'observa en els éssers i aquest es deu .
I per totes aquestes raons Jo estic amb St Tomàs perquè ell pot demostrar que Déu existeix en canvi St Anselm no .
I per totes aquestes raons Jo estic amb St Tomàs perquè ell pot demostrar que Déu existeix en canvi St Anselm no .
sábado, 6 de febrero de 2010
projecte 3 Epicur
L'Epicureisme- L'epicureisme va ser una doctrina filosòfica fundada per Epicur de Samos en l'any 306 a. de C. en el jardí de la seva pròpia casa, pel que rep també el nom del´escola del Jardí. L'epicureisme defensa una teoria empirista del coneixement l'element bàsic del qual és la sensació, i una concepció materialista de l'univers que parteix del atomisme Demócrit. Per a negar el determinisme estoic i justificar l'existència de la llibertat, l'epicureisme introduïx la idea que els àtoms es desvien, per atzar, de la seva trajectòria rectilínia inicial. En el seu aspecte ètic, l'epicureisme sosté la teoria hedonista que el bé moral és el plaer, i que la felicitat s'arriba a amb la ataraxia (pau interior) o equilibri de plaers materials i espirituals. L'epicureisme, sense negar l'existència dels déus, no admet la seva intervenció en el món ni en la destinació dels homes. Respecte a la mort, l'home, al que nega la immortalitat, ha de mostrar la seva indiferència, ja que és la consunción natural de la seva pròpia destinació. Va ser una teoria crítica respecte de la seva època, ja que condemnava el terror a la destinació, a la mort i als déus. Aquesta doctrina es va estendre per diferents llocs, especialment per l'Imperi romà a través de les comunitats basades en l'amistat epicúrea i de mestres aïllats, d'entre els quals destaca Lucrecio Car, autor del poema De rerum natura, que representa la versió romana d'aquesta filosofia grega.
viernes, 5 de febrero de 2010
Text D´Agustí d´Hipona
Tìtol: Déu com a centre de totes le coses
Idees principals:
D´Agustí d´Hipona principalment ens parla s´hi existia alguna cosa abans de la creació de Déu . En el text diu que no a existit res abans de la creació de Déu ja que es Déu un ser inmutable .
Comentari
En el text diu que no a existit res abans de la creació de Déu ja que es Déu un ser inmutable . I Déu es el creador del món , i és en aquest món quan crea el temps, és a dir, crea l’abans i el desprès principalment per l’home i es l´únic que l´hi afecta el temps , per una altre banda a Déu no l´hi afecta el temps , ja que aquest es un ésser superior i també intemporal . I la meva conclusió a sigut que es inútil dir que abans de la creació de Déu a existit alguna cosa , ja que Déu a creat el món i abans de Déu no existeix res .
Comparació
El text de Sant Agustí es pot comparar amb demiürg ja que era un artesà i ell creava les coses prenent com a model les idees , Déu es el que va crear el món , i les dues coses que tenen en comú el que diu Sant Agustí i demiürg que tots dos van crear coses .
Idees principals:
D´Agustí d´Hipona principalment ens parla s´hi existia alguna cosa abans de la creació de Déu . En el text diu que no a existit res abans de la creació de Déu ja que es Déu un ser inmutable .
Comentari
En el text diu que no a existit res abans de la creació de Déu ja que es Déu un ser inmutable . I Déu es el creador del món , i és en aquest món quan crea el temps, és a dir, crea l’abans i el desprès principalment per l’home i es l´únic que l´hi afecta el temps , per una altre banda a Déu no l´hi afecta el temps , ja que aquest es un ésser superior i també intemporal . I la meva conclusió a sigut que es inútil dir que abans de la creació de Déu a existit alguna cosa , ja que Déu a creat el món i abans de Déu no existeix res .
Comparació
El text de Sant Agustí es pot comparar amb demiürg ja que era un artesà i ell creava les coses prenent com a model les idees , Déu es el que va crear el món , i les dues coses que tenen en comú el que diu Sant Agustí i demiürg que tots dos van crear coses .
La carta a Meneceu Epicur
Idees principals:
La carta a Meneceu Epicur tracta principalment sobre la importància del cos . Epicur explica el principi del dolor i el plaer . El cos el que te que fer es buscar plaers i evitar els dolors . Pero aquests plaers els te que controlar segons la seva importància perqué a vegades aquests plaers es poden convertir en dolors .
Títol: El plaer , el camí per arribar a la felicitat .
Comentari
En la carta a Meneceu Epicur diu que els dos fets fonamentals per viure son el plaer i també el dolor . L´objectiu de l´esser humà es buscar la felicitat a través del plaer . Epicur diu que per aconseguir un millor plaer , a vegades tenim que renunciar a plaers actuals i patir dolor .
Comparació
Epicur es pot comparar amb Aristòtil ja que te una manera diferent per aconseguir la felicitat ja que diu que la felicitat es un fi , peró no es mitjà a un altre fi , sinó que es un fi màxim .
La carta a Meneceu Epicur tracta principalment sobre la importància del cos . Epicur explica el principi del dolor i el plaer . El cos el que te que fer es buscar plaers i evitar els dolors . Pero aquests plaers els te que controlar segons la seva importància perqué a vegades aquests plaers es poden convertir en dolors .
Títol: El plaer , el camí per arribar a la felicitat .
Comentari
En la carta a Meneceu Epicur diu que els dos fets fonamentals per viure son el plaer i també el dolor . L´objectiu de l´esser humà es buscar la felicitat a través del plaer . Epicur diu que per aconseguir un millor plaer , a vegades tenim que renunciar a plaers actuals i patir dolor .
Comparació
Epicur es pot comparar amb Aristòtil ja que te una manera diferent per aconseguir la felicitat ja que diu que la felicitat es un fi , peró no es mitjà a un altre fi , sinó que es un fi màxim .
Text d´Aristòtil
Idees principals:
Aquest text d´Aristòtil ens parla principalment , que hi ha dos tipus de combinació la forma i la privació .
Titol: El canvi segons Aristòtil
Comentari:
Aquest text principalment ens parla sobre la física de Aristòtil , els homes segons Aristòtil patim canvis , es a dir fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat , i tots aquests canvis es basen en els contraris , del home lletrat al home no -lletrat .I també sense L'existència d´una cosa no podrem arribar a una altre . Aristòtil també diu que el ésser no ve del no-esser perquè ja es ésser , i a partir d´un ésser relatiu si que en pot sortir un ésser i la meva conclusió a sigut que el moviment es l´acte en potencia i aquesta potencia sempre s´esta actualitzant .
Comparació
El text de Aristòtil jo el comparo amb Plató ja que com be diu en el text hi ha el argument de contraris que prové de Plató que afirmava que tot sorgeix a partir d´aquests es a dir un procés cíclic .
Aquest text d´Aristòtil ens parla principalment , que hi ha dos tipus de combinació la forma i la privació .
Titol: El canvi segons Aristòtil
Comentari:
Aquest text principalment ens parla sobre la física de Aristòtil , els homes segons Aristòtil patim canvis , es a dir fan que un estat passi a un altre com és el cas del pas del no-lletrat a lletrat , i tots aquests canvis es basen en els contraris , del home lletrat al home no -lletrat .I també sense L'existència d´una cosa no podrem arribar a una altre . Aristòtil també diu que el ésser no ve del no-esser perquè ja es ésser , i a partir d´un ésser relatiu si que en pot sortir un ésser i la meva conclusió a sigut que el moviment es l´acte en potencia i aquesta potencia sempre s´esta actualitzant .
Comparació
El text de Aristòtil jo el comparo amb Plató ja que com be diu en el text hi ha el argument de contraris que prové de Plató que afirmava que tot sorgeix a partir d´aquests es a dir un procés cíclic .
A favor de Plató
Jo estic a favor del que diu Plató , perquè L'amor és un mètode extrarracional o sigui és L'impuls eròtic que ens porta al coneixement de les idees . I es quan la persona està embaladida davant L'ésser que estima i aquesta bolleria ens porta a la bellesa . I la bellesa es pot dividir en diferents tipus , la bellesa interior i la bellesa exterior , que com be diu Plató això ens porta a una bolleria i en això estic totalment d'acord . Després un altre tema que parla Plató és la seva teoria de les idees .Doncs que per poder distingir el que està be i dolent tenim que tindré uns criteris com la idea de la justícia . I les idees son valors i per això es tendeix averiguar el màxim be possible , i s'hi aconseguim el màxim be després a traves de les idees de la virtut arribarem a la felicitat . I la virtut es la justícia , i s'hi ha justícia hi ha felicitat .
Suscribirse a:
Entradas (Atom)