martes, 6 de octubre de 2009
Obra Epicur
OBRA:
L'epicureisme és un sistema filosòfic ensenyat per Epicuro de Samos, filòsof atenès del segle IV a. C. i seguit després per altres filòsofs, cridats epicúreos. En l'any 306 a. C. Epicuro va adquirir la finca cridada "El Jardí" als afores d'Atenes i va fundar la seva escola de filosofia. Formada tant per barons com per dones (gran novetat en les escoles gregues), en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant l'amistat i la vida estètica i de coneixement. Epicuro proposava la realització de la vida bona i feliç, la ataraxia i els vincles d'amistat entre les seves correligionarios. Aquest plaer no havia de limitar-se només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico, sinó que havia de ser també intel•lectual, ja que l'home és un tot. A més, para Epicuro la presencia del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la fam, la tensió sexual, l'avorriment, etc. Era un equilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataraxia. El plaer pur és el bé suprem, el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüència de la realització o impediment dels apetits.
Epicuro distingeix entre tres classes d'apetits, per tant plaers: els naturals i necessaris, com alimentar-se, abric, i el sentit de seguretat, que són fàcils de satisfer; els naturals però no necessaris, conversacion amena, gratificacion sexual. els no naturals ni necessaris, la busqueda del poder, la fama, el prestigi.
L'epicureisme és un sistema filosòfic ensenyat per Epicuro de Samos, filòsof atenès del segle IV a. C. i seguit després per altres filòsofs, cridats epicúreos. En l'any 306 a. C. Epicuro va adquirir la finca cridada "El Jardí" als afores d'Atenes i va fundar la seva escola de filosofia. Formada tant per barons com per dones (gran novetat en les escoles gregues), en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant l'amistat i la vida estètica i de coneixement. Epicuro proposava la realització de la vida bona i feliç, la ataraxia i els vincles d'amistat entre les seves correligionarios. Aquest plaer no havia de limitar-se només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico, sinó que havia de ser també intel•lectual, ja que l'home és un tot. A més, para Epicuro la presencia del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la fam, la tensió sexual, l'avorriment, etc. Era un equilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataraxia. El plaer pur és el bé suprem, el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüència de la realització o impediment dels apetits.
Epicuro distingeix entre tres classes d'apetits, per tant plaers: els naturals i necessaris, com alimentar-se, abric, i el sentit de seguretat, que són fàcils de satisfer; els naturals però no necessaris, conversacion amena, gratificacion sexual. els no naturals ni necessaris, la busqueda del poder, la fama, el prestigi.
vida Epicur
BIOGRAFIA:
Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal•lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.
Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal•lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)