lunes, 30 de noviembre de 2009
Biografia de Epicur
Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal·lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.
El context Històric Epicur
El context Històric Epicur
El context històric en què s’emmarca la filosofia d’Epicur és l’anomenat període hel·lenístic, marcat especialment per grans modificacions socials sorgides de les conquestes d’Alexandre Magne, que van comportar el final de l’ideal de la polis tal com havia estat entesa fins aleshores. Les polis perden la seva autarquia i apareixen només com a províncies d’un vast imperi, fet que va generar l’aparició d’una nova mentalitat i d’un nou espai mental capaç d’abordar, d’una forma nova, el diferent marc de convivència humana, de manera que la pèrdua del sentiment de col·lectivitat que va acompanyar la pèrdua de l’ideal de la polis clàssica va produir canvis a tots els àmbits del pensament. D’una banda, van canviar les mateixes concepcions religioses: els déus domèstics de les polis van ser substituïts per déus més còsmics; per una altra, al costat d’això, va aparèixer la necessitat de teoritzar més l’espai privat. En aquest ambient, sorgeixen les noves escoles morals i el nou ideal del savi del qual la filosofia epicúria és un exemple (veure epicureisme).
El context històric en què s’emmarca la filosofia d’Epicur és l’anomenat període hel·lenístic, marcat especialment per grans modificacions socials sorgides de les conquestes d’Alexandre Magne, que van comportar el final de l’ideal de la polis tal com havia estat entesa fins aleshores. Les polis perden la seva autarquia i apareixen només com a províncies d’un vast imperi, fet que va generar l’aparició d’una nova mentalitat i d’un nou espai mental capaç d’abordar, d’una forma nova, el diferent marc de convivència humana, de manera que la pèrdua del sentiment de col·lectivitat que va acompanyar la pèrdua de l’ideal de la polis clàssica va produir canvis a tots els àmbits del pensament. D’una banda, van canviar les mateixes concepcions religioses: els déus domèstics de les polis van ser substituïts per déus més còsmics; per una altra, al costat d’això, va aparèixer la necessitat de teoritzar més l’espai privat. En aquest ambient, sorgeixen les noves escoles morals i el nou ideal del savi del qual la filosofia epicúria és un exemple (veure epicureisme).
miércoles, 11 de noviembre de 2009
El mite de la caverna
El mite en L'actualitat
La meva redacció tractara sobre la comparació entre el mite de la caverna i també els videojocs.
Per començar en el mite de la caverna ens mostra uns presoners que viuen en un mon sensible i veuen unes ombres que ells es pensen que es veritat , però en veritat es una aparença que ells tenen a traves del sol que reflecteix i provoca que es fasin aquestes ombres .Desprès hi ha un presoner que es desencadenat i quan surt de la caverna veu un mon que ells es pensa que es real i quan torna una altre vegada a la caverna o explica als seus companys i aquests li diuen que esta boig que es tot imaginacions seves i L'amenaçen de mort i al final el presoner una altre vegada es torna a lligar i torna al seu mon sensible que es la caverna.I la similitud que hi ha entre el mite de la caverna i un videojoc es , un nen que esta tot el dia jugant a un videojoc , ell esta a dintre del mon virtual i es pensa que el que esta vellent amb els seus ulls es veritat , però tot això son imaginacions seves fins que una vegada tanca el ordinador i torna al seu mon sensible
La meva redacció tractara sobre la comparació entre el mite de la caverna i també els videojocs.
Per començar en el mite de la caverna ens mostra uns presoners que viuen en un mon sensible i veuen unes ombres que ells es pensen que es veritat , però en veritat es una aparença que ells tenen a traves del sol que reflecteix i provoca que es fasin aquestes ombres .Desprès hi ha un presoner que es desencadenat i quan surt de la caverna veu un mon que ells es pensa que es real i quan torna una altre vegada a la caverna o explica als seus companys i aquests li diuen que esta boig que es tot imaginacions seves i L'amenaçen de mort i al final el presoner una altre vegada es torna a lligar i torna al seu mon sensible que es la caverna.I la similitud que hi ha entre el mite de la caverna i un videojoc es , un nen que esta tot el dia jugant a un videojoc , ell esta a dintre del mon virtual i es pensa que el que esta vellent amb els seus ulls es veritat , però tot això son imaginacions seves fins que una vegada tanca el ordinador i torna al seu mon sensible
El mite de la caverna
Per començar la meva opinió sobre el mite de la caverna es que nosaltres vivim en una caverna que es un mon sensible i que les ombres són les aparençes i que el sol es el centre de tot es a dir la llum.
El mite de la caverna mostra una caverna llarga i obscura on trobem homes encadenats de peus i caps mirant al fons i al darrere esta el foc . El foc mostra una llum i aquesta llum provoca unes ombres que es el que veuen els homes.El que jo veig es un mon sensible en el que ens mostren les ombres que son aparençes i el mon sensible es en el que nosaltres visquem.
El foc el que simbolitza es el sol el centre i el que transmet es la llum de la veritable realitat i la idea de bé i aquells homes que estan encadenats ells aconseguirien la realitat quan fossin alliberats.
Llibre VII de la República (Plató): el mite de la caverna
Llibre VII de la República (Plató): el mite de la caverna
I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.- Ya lo veo-dijo.- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?- ¿Qué otra cosa van a ver?- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?- Forzosamente.- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?- No, ¡por Zeus!- dijo.- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.- Es enteramente forzoso-dijo.- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?- Mucho más-dijo.II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?- Así es -dijo.- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.- ¿Cómo no?- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.- Necesariamente -dijo.- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?- Efectivamente.- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?- Ciertamente -dijo.- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.- Claro que sí -dijo.III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.
I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.- Ya lo veo-dijo.- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?- ¿Qué otra cosa van a ver?- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?- Forzosamente.- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?- No, ¡por Zeus!- dijo.- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.- Es enteramente forzoso-dijo.- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?- Mucho más-dijo.II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?- Así es -dijo.- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.- ¿Cómo no?- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.- Necesariamente -dijo.- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?- Efectivamente.- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?- Ciertamente -dijo.- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.- Claro que sí -dijo.III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.
Intel.lectualisme moral socràtic
.Intel.lectualisme moral socràtic
Idees principals:
En el text ens parla que la gent no es creia que la ciència servia nomes
per ordenar i manar sinó que aquestes son manades per les passions els sentiments , L'amor . O sigui la idea principal del text es que la ciència esclavitza a L'home a traves de la ciència que es L'amor , els sentiments . En cambi Sòcrates no pensa el mateix que pensen les persones perquè ell pensa que la ciència es allò que dirigeix i mana . I Sòcrates el que diu que la persona que actua malament es perquè es ignorant i no coneix el be.
Títol: la ciència el principi de totes les coses.
Idees principals:
En el text ens parla que la gent no es creia que la ciència servia nomes
per ordenar i manar sinó que aquestes son manades per les passions els sentiments , L'amor . O sigui la idea principal del text es que la ciència esclavitza a L'home a traves de la ciència que es L'amor , els sentiments . En cambi Sòcrates no pensa el mateix que pensen les persones perquè ell pensa que la ciència es allò que dirigeix i mana . I Sòcrates el que diu que la persona que actua malament es perquè es ignorant i no coneix el be.
Títol: la ciència el principi de totes les coses.
Un paisatge de paraules
Naturalesa: es el descobriment duna realitat , te els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.
llei: La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa , la naturalesa determina la nostra realitat.
Tècnica: La tècnica es L'art de modificar o de produir quelcom real , la tècnica brotava a les necessitats de L'home.
ciutat: la ciutat es una empresa dol.lectivaa , en que L'impuls essencial es la necessitat de convivència , D'harmonia entre els individus llenguatge , raó , pensament : els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula .
F . Educació: Sofistes plantegen L'educació analitzant els continguts que transmet la tradició
G . veritat: es el manament de qualsevol autoritat.
llei: La llei s'oposa en cert sentit a la naturalesa , la naturalesa determina la nostra realitat.
Tècnica: La tècnica es L'art de modificar o de produir quelcom real , la tècnica brotava a les necessitats de L'home.
ciutat: la ciutat es una empresa dol.lectivaa , en que L'impuls essencial es la necessitat de convivència , D'harmonia entre els individus llenguatge , raó , pensament : els sofistes descobreixen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula .
F . Educació: Sofistes plantegen L'educació analitzant els continguts que transmet la tradició
G . veritat: es el manament de qualsevol autoritat.
Søren Kierkegaard
Vida
Va néixer a Copenhague (1813-1855). Era el fill menor del segon matrimoni d´un ric comerciant molt religiós. Era gperut de naixement, i l´estricta educació religiosa que va rebre per part paterna està en la base del seu temperament angustiós. Aquesta creença tan religiosa va causar-li més d´una crisi. Destacava per la seva ironia i sentit del humor. Anys més tard, sense donar cap explicació va abandonar el seu compromís amb Regina Olsen (1841). Es creu que va tindre una nova crisi religiosa que el empenyar a prendre tal decisió .Els primers escrits de Kierkegaard tractaven dels dos estadis previs de l´existència humana, segons la teoria dels tres estadis que va proposar segons O l´un o l´altre que guarda cert paral.lelisme amb la seva existència, va distingir l´estadi estètic i l´estadi moral i que es complemente gràcies a l´estadi religiós. Va escriure amb pseudònims els llibres que reconstruïa el discrus de l´esteta, i també els que va dedicar a l´estat ètic.
Només quan va entrar a l´estadi religiós a l´any 1848, va abandonar els seus estadis. La intennció d´aquests pseudònims no era ocultar la seva identitat sinó de donar noms i cognoms als seus personatges, i cadascun d´aquests simbolitzaven les diferents idees de l´existència segons cada home. L´esteta seria aquell individu que angustiat per la impossibilitat de determinar per si mateix la direcció de la seva pròpia vida per si mateix, suspenent les decisions per evitar equivocar-se.
LA SEVA OBRA:
Primeres obres (18411846) Kierkegaard va escriure en els seus dies de joventut i universitat alguns articles sobre política, dones i entreteniment, però molts acadèmics consideren que la primera obra notable de l'autor és, o bé la seva tesi universitària, Sobre el concepte d'ironia en constant referència a Sócrates, presentada en 1841, o la seva obra mestra, O ho uneixo o allò altre, publicada en 1843. En qualsevol cas, ambdues van criticar a importants figures del pensament filosòfic occidental (a Sócrates i a Hegel, respectivament), van exhibir l'estil d'escriure únic de Kierkegaard i van mostrar maduresa pel que fa a les obres inicials. O ho uneixo o allò altre va ser escrita principalment durant l'estada de Kierkegaard a Berlín i acabada en la tardor de 1842. Manuscrit de Kierkegaard d'Engrunes filosòfiques.En el mateix any que va ser publicat O ho uneixo o allò altre, Kierkegaard va descobrir que Regine s'havia promès amb Johan Frederik Schlegel. Això li va afectar profundament a ell i a les seves següents obres. Per una banda de Temor i tremolor, publicat a la fi de 1843, pot interpretar-se que 'Kierkegaard espera que mitjançant un acte diví Regine torni a ell'.Repetició, publicada el mateix dia que Temor i tremolor, tracta sobre un jove cavaller que deixa al seu estimada. Diversos altres treballs d'aquest període contenen matisos semblants, relacionats amb la seva situació personal. Altres obres importants d'aquesta època se centren en la crítica de Georg Wilhelm Friedrich Hegel i conformen una base per a la psicologia existencial. Engrunes filosòfiques, El concepte de l'angoixa i Etapes del camí de la vida tracten sobre els pensaments i sentiments als quals un individu pot enfrontar-se en la vida. Potser el més audaç atac al hegelianismo es dóna en Postil·la conclusiva no científica a les "Engrunes filosòfiques" en el qual discuteix la importància de la subjectivitat individual com veritat i contesta a l'afirmació hegeliana que "Tot el racional és real i tot el real és racional". La majoria d'obres d'aquest període van anar de naturalesa filosòfica i es van escriure sota pseudònims i de manera indirecta, representant diversos punts de vista i maneres de vida. En qualsevol cas, Kierkegaard també va publicar discursos teològics escrits sota el seu propi nom. Kierkegaard va escriure aquests discursos per a clarificar aspectes filosòfics de les obres escrites sota pseudònims, per a discutir aspectes teològics d'aquestes, i per a edificar al lector.
la veritat absoluta
la veritat absoluta
Nosaltres no podem arribar a la veritat absoluta.Perquè cada persona te la seva veritat , que es molt relativa . Un exemple pot ser un discurs d'un polític que esta fent un polític esta dient una veritat que segons ell ha contrastat , però el que esta escoltant pot no estar d'acord en la seva tesis, o dir una veritat a mitges que es pot interpretar com una mitja mentira que pot estar amagada en el seu discurs , i al ometre algunes veritats en el context global es una veritat a mitges perquè no dir la veritat completa , no es la veritat absoluta . Una veritat incompleta o la omissió de certes parts duna veritat no es una veritat completa perquè l'omissió pot interessar mes que dir la veritat perquè no l'interessa.
Nosaltres no podem arribar a la veritat absoluta.Perquè cada persona te la seva veritat , que es molt relativa . Un exemple pot ser un discurs d'un polític que esta fent un polític esta dient una veritat que segons ell ha contrastat , però el que esta escoltant pot no estar d'acord en la seva tesis, o dir una veritat a mitges que es pot interpretar com una mitja mentira que pot estar amagada en el seu discurs , i al ometre algunes veritats en el context global es una veritat a mitges perquè no dir la veritat completa , no es la veritat absoluta . Una veritat incompleta o la omissió de certes parts duna veritat no es una veritat completa perquè l'omissió pot interessar mes que dir la veritat perquè no l'interessa.
Text d´Heràclit
Text d´Heràclit
Idees principal:
Segons el text el que ens parla que tot be es traves de la raó universal , i que també es imprescindible a la nostra vida que hi haguí una harmonia dels contraris per poder arribar a un mon de discòrdia . I L'origen de totes aquestes coses que hem nombrat es el logos ( raó universal)
Títol: la raó universal
Comparació:
Heràclit diu que hi ha un canvi perpetu, és a dir, tot canvia. En canvi, Parmènides diu el contrari, que un sol ésser no canvia que sempre sera esser mai no pasara al no esser . Segons Heràclit la causa o origen de les coses és el foc i que el foc es l'ànima.
Idees principal:
Segons el text el que ens parla que tot be es traves de la raó universal , i que també es imprescindible a la nostra vida que hi haguí una harmonia dels contraris per poder arribar a un mon de discòrdia . I L'origen de totes aquestes coses que hem nombrat es el logos ( raó universal)
Títol: la raó universal
Comparació:
Heràclit diu que hi ha un canvi perpetu, és a dir, tot canvia. En canvi, Parmènides diu el contrari, que un sol ésser no canvia que sempre sera esser mai no pasara al no esser . Segons Heràclit la causa o origen de les coses és el foc i que el foc es l'ànima.
Parmènides
Parmènides
Idees principals:
En el text ens parla que segons Parmènides hi ha dos vies possibles , la primera es la veritat que ens portara a conèixer alguna cosa o sigui es una ruta fiable , encara L'altre via es aquella que no ens porta a ningun lloc perquè tu no pots conèixer el que no es ( perquè no es factible ni ho pots pensar) .
I també les coses que encara estan lluny no estan present a la teva ment perquè no les has vist .
Segons Parmènides sempre en el lloc que es comenta sempre s'acabarà en el mateix lloc al final . I també Parmenides diu que et tens que guiar per el que penses.
Títol: la via de la veritat
Idees principals:
En el text ens parla que segons Parmènides hi ha dos vies possibles , la primera es la veritat que ens portara a conèixer alguna cosa o sigui es una ruta fiable , encara L'altre via es aquella que no ens porta a ningun lloc perquè tu no pots conèixer el que no es ( perquè no es factible ni ho pots pensar) .
I també les coses que encara estan lluny no estan present a la teva ment perquè no les has vist .
Segons Parmènides sempre en el lloc que es comenta sempre s'acabarà en el mateix lloc al final . I també Parmenides diu que et tens que guiar per el que penses.
Títol: la via de la veritat
Comentari de text pagina 11
Comentari de text
Anaximandre
Idees principals:
Segons el text explica que quan nosaltres neixem també tenim una serie de obstacles a la nostra vida i tenim que pagar a vegades les injustícies que hem pogut fer .
Títol: El castig
El que diu Anaximandre es que nosaltres per molt que ens moguem a la terra sempre acabarem en el mateix lloc. I aquesta es la llei del apeiron contrari de Heraclit que diu que nosaltres mai acabarem en el mateix lloc .
Anaximandre
Idees principals:
Segons el text explica que quan nosaltres neixem també tenim una serie de obstacles a la nostra vida i tenim que pagar a vegades les injustícies que hem pogut fer .
Títol: El castig
El que diu Anaximandre es que nosaltres per molt que ens moguem a la terra sempre acabarem en el mateix lloc. I aquesta es la llei del apeiron contrari de Heraclit que diu que nosaltres mai acabarem en el mateix lloc .
martes, 6 de octubre de 2009
Obra Epicur
OBRA:
L'epicureisme és un sistema filosòfic ensenyat per Epicuro de Samos, filòsof atenès del segle IV a. C. i seguit després per altres filòsofs, cridats epicúreos. En l'any 306 a. C. Epicuro va adquirir la finca cridada "El Jardí" als afores d'Atenes i va fundar la seva escola de filosofia. Formada tant per barons com per dones (gran novetat en les escoles gregues), en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant l'amistat i la vida estètica i de coneixement. Epicuro proposava la realització de la vida bona i feliç, la ataraxia i els vincles d'amistat entre les seves correligionarios. Aquest plaer no havia de limitar-se només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico, sinó que havia de ser també intel•lectual, ja que l'home és un tot. A més, para Epicuro la presencia del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la fam, la tensió sexual, l'avorriment, etc. Era un equilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataraxia. El plaer pur és el bé suprem, el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüència de la realització o impediment dels apetits.
Epicuro distingeix entre tres classes d'apetits, per tant plaers: els naturals i necessaris, com alimentar-se, abric, i el sentit de seguretat, que són fàcils de satisfer; els naturals però no necessaris, conversacion amena, gratificacion sexual. els no naturals ni necessaris, la busqueda del poder, la fama, el prestigi.
L'epicureisme és un sistema filosòfic ensenyat per Epicuro de Samos, filòsof atenès del segle IV a. C. i seguit després per altres filòsofs, cridats epicúreos. En l'any 306 a. C. Epicuro va adquirir la finca cridada "El Jardí" als afores d'Atenes i va fundar la seva escola de filosofia. Formada tant per barons com per dones (gran novetat en les escoles gregues), en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant l'amistat i la vida estètica i de coneixement. Epicuro proposava la realització de la vida bona i feliç, la ataraxia i els vincles d'amistat entre les seves correligionarios. Aquest plaer no havia de limitar-se només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico, sinó que havia de ser també intel•lectual, ja que l'home és un tot. A més, para Epicuro la presencia del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la fam, la tensió sexual, l'avorriment, etc. Era un equilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataraxia. El plaer pur és el bé suprem, el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüència de la realització o impediment dels apetits.
Epicuro distingeix entre tres classes d'apetits, per tant plaers: els naturals i necessaris, com alimentar-se, abric, i el sentit de seguretat, que són fàcils de satisfer; els naturals però no necessaris, conversacion amena, gratificacion sexual. els no naturals ni necessaris, la busqueda del poder, la fama, el prestigi.
vida Epicur
BIOGRAFIA:
Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal•lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.
Filòsof grec fundador de l’anomenada escola del Jardí i de l’epicureisme. Epicur va néixer a Samos l’any 341 a.C. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d’emigrar i es va instal•lar en Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l’origen del Caos, del qual parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Panfilos. L’any 323 a.C. (any de la mort d’Alexandre Magne) va marxar a Atenes a complir amb la milícia. No va poder conèixer Aristòtil, que a la mort d’Alexandre va haver de marxar d’Atenes per motius polítics. No obstant, sí que va conèixer a Xenòcrates, el successor de Plató a l’Acadèmia. L’any 321 va marxar a Colofó per a reunir-se amb la família. Allà va entrar en contacte amb el peripatètic Praxífases de Rodes, i amb l’atomista Nausífanes, deixeble de Demòcrit i de Pirró. Va exercir de mestre en Mitilene, on l’any 311 va fundar una escola. A l’any següent es va traslladar a Làmpsac, on va impartir classes durant quatre anys. Allà va conèixer als seus deixebles Idomeneu, Metrodor, Leontesos i, la seva dona, Themista; Hedeira, Colotes, Timòcrates i Hermarc, que va ser qui, posteriorment, el va succeir en la direcció de la seva escola. L’any 306 va marxar a Atenes, on es va quedar fins a la seva mort esdevinguda l’any 270 a.C. A Atenes, va fundar la seva escola (anomenada el Jardí), en una petita propietat a les afores, en direcció al Pireu, no lluny de l’Acadèmia platònica. A causa de l’existència d’un jardí en l’esmentada propietat, que era el lloc favorit d’encontre dels seus membres, l’escola d’Epicur va prendre aquest nom, que enllaçava amb l’ensenyament epicuri segons la qual el savi ha d’estimar el camp i la naturalesa.
viernes, 29 de mayo de 2009
comentari de text
pag.237
títol: el reconeixement dels drets de L'home
idees principals:
El reconeixement de L'home per L'estat modern te la mateixa significació que el reconeixement de L'esclavitud.
La base de L'estat de L'antiguitat era L'esclavitud, nosaltres podem veure per els nostres propis bens.
comparació: les normes de L'ordre social
Les normes de convivència i les classes nosaltres actuem a traves de la nostra consciencia que ens diu que ens preocupem dels nostres bens i no dels altres.
títol: el reconeixement dels drets de L'home
idees principals:
El reconeixement de L'home per L'estat modern te la mateixa significació que el reconeixement de L'esclavitud.
La base de L'estat de L'antiguitat era L'esclavitud, nosaltres podem veure per els nostres propis bens.
comparació: les normes de L'ordre social
Les normes de convivència i les classes nosaltres actuem a traves de la nostra consciencia que ens diu que ens preocupem dels nostres bens i no dels altres.
La persona te dignitat i no preu
La persona te dignitat i no preu
Ideees principals :
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Comentari:
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Títol: la dignitat
Comparació amb altres teories:
Es pot comparar amb la forma dels deures morals perquè a les persones es tenen que tractar tal i com son amb dignitat i no com animals.
Ideees principals :
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Comentari:
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat
Títol: la dignitat
Comparació amb altres teories:
Es pot comparar amb la forma dels deures morals perquè a les persones es tenen que tractar tal i com son amb dignitat i no com animals.
Pagina 195 doc.3
Pagina 195 doc.3
Idees principals:El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada
Títol: La virtut
Comentari: El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada.
Comparació amb altres teories:
Aquest comentari es basa en el intel•lecte pràctic que domina les passions per arribar a la felicitat, a diferencia, de el qual la felicitat consisteix en l’exercici d’aquesta activitat. També podem trobar diferencies entre el bé que s’aconsegueix en una activitat continua o el bé perfecte que es busca per si mateix i tots cerquen felicitat.
Idees principals:El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada
Títol: La virtut
Comentari: El text ens parla sobre la funció de l’home és una certa vida i aquesta una activitat de l’ànima i accions raonables, i la de l’home bo aquestes mateixes coses bé i meravellosament i cada una es realitza bé segons la virtut adequada” per tant, els éssers humans obren basant-se en aquesta i sobretot escollint aquella que és més perfecte i adequada.
Comparació amb altres teories:
Aquest comentari es basa en el intel•lecte pràctic que domina les passions per arribar a la felicitat, a diferencia, de el qual la felicitat consisteix en l’exercici d’aquesta activitat. També podem trobar diferencies entre el bé que s’aconsegueix en una activitat continua o el bé perfecte que es busca per si mateix i tots cerquen felicitat.
Preguntes Sondeig
És correcte mentir per protegir algú? No en general, sempre que no ho facis per protegir a una altra persona en el cas que el que aquesta realitza està prohibit al seu país, tot i que realitzi bons actes.
Què és abans? Protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que la segona opció, tot i cometre una injustícia tots dos tindran la consciència tranquil•la
El fi aprovar justifica tots els mitjans? No, si els mitjans no són correctes.
La intenció de la mare d’en Lluís es bona? Sí que ho és en el fons, però no es dona compte de que no és la opció correcta.
Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? Si, depenen de la persona també. I a la inversa? No
Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? No poder confiar en ell, no ser constant i per tant acabarà sent una persona insegura i immadura.
Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? No tenir força de voluntat ni esforç, per tant, no ser constant, deixar-ho tot per l’últim dia , poca organització, no saber actuar sense la protecció de la seva mare, o sigui ser un mimat immadur.
És comparable la conducta d’en Lluís amb copiar en els examens? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? Es millor aprovar amb trampes.Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria? ningú aniria al colegi el dia de L'examen i s'enganyarien ells mateixos
És correcte mentir per protegir algú? No en general, sempre que no ho facis per protegir a una altra persona en el cas que el que aquesta realitza està prohibit al seu país, tot i que realitzi bons actes.
Què és abans? Protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que la segona opció, tot i cometre una injustícia tots dos tindran la consciència tranquil•la
El fi aprovar justifica tots els mitjans? No, si els mitjans no són correctes.
La intenció de la mare d’en Lluís es bona? Sí que ho és en el fons, però no es dona compte de que no és la opció correcta.
Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? Si, depenen de la persona també. I a la inversa? No
Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? No poder confiar en ell, no ser constant i per tant acabarà sent una persona insegura i immadura.
Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? No tenir força de voluntat ni esforç, per tant, no ser constant, deixar-ho tot per l’últim dia , poca organització, no saber actuar sense la protecció de la seva mare, o sigui ser un mimat immadur.
És comparable la conducta d’en Lluís amb copiar en els examens? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? Es millor aprovar amb trampes.Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria? ningú aniria al colegi el dia de L'examen i s'enganyarien ells mateixos
viernes, 22 de mayo de 2009
lunes, 11 de mayo de 2009
Definicions
Definicions
Intel•lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral
mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat
hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.
felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel•lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.
prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.
pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.
Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.
Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que la acció.
Ètica deontològica: Es la que regeix segons el deure.
Ètica teològica: Es un coneixement de la acció humana.
Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional.
Dignitat humana: Es el valor de la persona.
Intuicionisme dels valors: Poden captar els valors a partir de una intuïció emocional , no segons la raó.
Comunitarisme i universalisme:
Universalisme: son mes importants els valors que la comunitat
Comunitarisme: valors de les comunitas concretes on es troben els individus.
Intel•lectualisme moral: el trobem a l'hedonisme, el qual diu que els homes poden calcular els nivells màxims de plaer ,pertant això es l'intelectualisme moral
mauietica: fa referencia a treure de l'interio de les persones la veritat
hedonisme: els hedonistes diuen que hi ha moral els homes perquè busquen el plaer i fugen del dolor.
felicitat(Aristotil): segons Aristotil la felicitata és allò propi de l'esser humà( activitat intel•lectual) ,llavors qui es feliç ho te tot.
prudència: es trob en la dianoètica,és el punt intermitj entre l'exces i el defecte.
pau interior: la raó esta en mans del destí, per tant més val assegurar-se la pau interior.
Aritmetica de plaers: defensa que tots els plaers són iguals, depenent de la durarda es pot calcular la quantitat del plaer.
Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que la acció.
Ètica deontològica: Es la que regeix segons el deure.
Ètica teològica: Es un coneixement de la acció humana.
Imperatiu categòric: Obliguen de forma universal i incondicional.
Dignitat humana: Es el valor de la persona.
Intuicionisme dels valors: Poden captar els valors a partir de una intuïció emocional , no segons la raó.
Comunitarisme i universalisme:
Universalisme: son mes importants els valors que la comunitat
Comunitarisme: valors de les comunitas concretes on es troben els individus.
La persona te dignitat i no preu
La persona te dignitat i no preu
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat.
A qui en el text ens parla que la dignitat te preu, però en veritat la dignitat s ha demostrat que en diferents situacions la dignitat no te preu . La moralitat i la humanitat posseeixen la dignitat.
Obrar conforme a la virtud més perfecta
Obrar conforme a la virtud més perfecta
Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?
la funció de l'home segons Aristòtil es que l'home te uns objectius que complir per poder arribar a la felicitat completa.
Títol: La funció de l'home per poder arribar a la felicitat
Les idees principals del text son:
-La funció es específicament pròpia de l'home i de l'home bo.
-Ens parla de que l'home pot fer coses bones i dolentes .
-El be humà es una activitat de l'ànima conforme a la virtut, i si les virtuts son varies , conforme a la millor i la mes perfecta , i a mes en una vida completa.
Quina relació existeix entre virtuós i ser feliç?
Si tens tot el que vols tenir seràs feliç això es la relació , Peró no hi ha relació quan o tens tot com per exemple , diners coses materials però no ets feliç
Quina és la funció de l'home segons Aristòtil?
la funció de l'home segons Aristòtil es que l'home te uns objectius que complir per poder arribar a la felicitat completa.
Títol: La funció de l'home per poder arribar a la felicitat
Les idees principals del text son:
-La funció es específicament pròpia de l'home i de l'home bo.
-Ens parla de que l'home pot fer coses bones i dolentes .
-El be humà es una activitat de l'ànima conforme a la virtut, i si les virtuts son varies , conforme a la millor i la mes perfecta , i a mes en una vida completa.
Quina relació existeix entre virtuós i ser feliç?
Si tens tot el que vols tenir seràs feliç això es la relació , Peró no hi ha relació quan o tens tot com per exemple , diners coses materials però no ets feliç
ningú fa el mal sabent que ho fa
Jo crec que una persona quan fa mal , o tindria que saber per quan esta fent una ofensa a un altre, per desprès tindre que rectificar del acte que ha fet malament i sense voluntat sinó que l ha de sortir de una manera involuntària sense intenció de fer mal a una persona i ho ha fet de una manera inconscient i desprès te que corregir els seus actes , quan el mal ja esta fet , desprès de aquest mal fet s'ha de rectificar i demanar disculpes a la persona ofesa. I es podia haver evitat , si les coses es pensessin abans.
miércoles, 4 de marzo de 2009
JULIETA VENEGAS - LIBERTAD
JULIETA VENEGAS - LIBERTAD
He estado escuchando hoy
sin realmente escuchar
más bien solo pensando hasta donde llega
lo que llamamos libertad
Si es andar saltando de una estrella a otra
o es nadar al río y llegar hasta el mar
¿hasta dónde llega lo que llamamos libertad?
Hacer lo que en verdad sentimos
y sentir lo que hablamos
rendirá nuestras almas su propia
y justa y libre libertad, libertad
Más bien solo pensando
hasta donde llega lo que llamamos libertad
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy.
He estado escuchando hoy
sin realmente escuchar
más bien solo pensando hasta donde llega
lo que llamamos libertad
Si es andar saltando de una estrella a otra
o es nadar al río y llegar hasta el mar
¿hasta dónde llega lo que llamamos libertad?
Hacer lo que en verdad sentimos
y sentir lo que hablamos
rendirá nuestras almas su propia
y justa y libre libertad, libertad
Más bien solo pensando
hasta donde llega lo que llamamos libertad
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy
he estado escuchando hoy,
he estado escuchando hoy.
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció
Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé
Consciència moral: la capacitat de captar els principis pels quals distingui entre allo que es moralment be i dolent.
Llibertat interna: absència de coacció interna que et permet decidir sobre qüestions que t’afecten.
Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta,
Destí: els estoics creien que hi havia una raó, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.
Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.
L’ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui..
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera perquè és el meu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera per por a un càstig o unes conseqüencies.
Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats..
Nivell postconvencional:. Creuen en el respecte de tots i neguen la discriminació i es senten membres de la humanitat, per tant són autònoms.
Responsabilitat moral: és el fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: és la qüestió de la responsabilitat per les conseqüències de les accions humanes qua ha adquirit més importància i que requereix que hi hagi una cooperació i una responsabilitat de tots.
Principi de responsabilitat (Jonas): és el principi imperatiu ecològic,
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció
Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé
Consciència moral: la capacitat de captar els principis pels quals distingui entre allo que es moralment be i dolent.
Llibertat interna: absència de coacció interna que et permet decidir sobre qüestions que t’afecten.
Condicionament: es basa en no tenir la llibertat absoluta,
Destí: els estoics creien que hi havia una raó, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.
Determinisme econòmic: es defensat per Marx i es creu que el motor de la història és la economia.
Determinisme genètic: defensat per Wilson que diu que tots els actes humans es basen en una genètica.
L’ús regulatiu: Kant va proposar que tot fenomen es pot investigar com si tingués una causa, això no vol dir que la tingui..
Autonomia moral: es basa en actuar d’una manera perquè és el meu deure.
Heteronomia moral: es basa en actuar d’una manera per por a un càstig o unes conseqüencies.
Nivell preconvencional: es el nivell en el qual s’actuen i es creu just allò que s’atisfà les meves necessitats..
Nivell postconvencional:. Creuen en el respecte de tots i neguen la discriminació i es senten membres de la humanitat, per tant són autònoms.
Responsabilitat moral: és el fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: és la qüestió de la responsabilitat per les conseqüències de les accions humanes qua ha adquirit més importància i que requereix que hi hagi una cooperació i una responsabilitat de tots.
Principi de responsabilitat (Jonas): és el principi imperatiu ecològic,
Exemples de fàl•lacies
preguntes complexes:perque mocultes alguna cosa?
argument ad ignorantiam: no es declarat la persona culpable perque no hi ha proves
argument circular:el pa esta dur perque esta com una pedra
argument ad hominem:la meva mare ha fet uns macarrons molt dolents
argument de autoritat:segons estudis cientifics aixo es bo
argument ad baculum: sino presentes els deures et suspendran
argument ad populum:amb la dieta special k perdras 20 kilos
argument ex populo:tothom creu en el big bang
argument de la falsa causa: despres de la baralla ve el odi i a causa de la baralla origina el odi.
La generalitzacio precipitada:tots els musulmans son dolents.
Argument relliscos: sino estudies suspendras , per tant estudia
argument ad ignorantiam: no es declarat la persona culpable perque no hi ha proves
argument circular:el pa esta dur perque esta com una pedra
argument ad hominem:la meva mare ha fet uns macarrons molt dolents
argument de autoritat:segons estudis cientifics aixo es bo
argument ad baculum: sino presentes els deures et suspendran
argument ad populum:amb la dieta special k perdras 20 kilos
argument ex populo:tothom creu en el big bang
argument de la falsa causa: despres de la baralla ve el odi i a causa de la baralla origina el odi.
La generalitzacio precipitada:tots els musulmans son dolents.
Argument relliscos: sino estudies suspendras , per tant estudia
Què és el bé?
El bé és qualsevol cosa que dona a una persona felicitat , satisfacció o benestar. La pau i la bona amistat son bens estimats per tothom.
El bé és una nota de estudis que esta per sobre de el aprovat i per sota del notable.
I el bé és una paraula que indica que esta d'acord amb alguna cosa que un altre ha fet. El bé te diferents significats.
El bé és una nota de estudis que esta per sobre de el aprovat i per sota del notable.
I el bé és una paraula que indica que esta d'acord amb alguna cosa que un altre ha fet. El bé te diferents significats.
arguments a favor i en contra de la llibertat
Arguments a favor de la llibertat:
-ser lliure en poder escollir la nostra cultura
- ser lliure en escollir la nostra religió
- ser lliures a L'hora de prendre alguna d'escissió
- ser lliures per decidir si una cosa esta be o malament
- ser lliure per poder expressar el que nosaltres sentim i els postres pensaments
Arguments en contra de la llibertat:
-per poder-nos vestir no fan falta abrics de pell.
-Per poder viure no fa falta matar a les persones
-No tenen que haver guerres
-ser lliure en poder escollir la nostra cultura
- ser lliure en escollir la nostra religió
- ser lliures a L'hora de prendre alguna d'escissió
- ser lliures per decidir si una cosa esta be o malament
- ser lliure per poder expressar el que nosaltres sentim i els postres pensaments
Arguments en contra de la llibertat:
-per poder-nos vestir no fan falta abrics de pell.
-Per poder viure no fa falta matar a les persones
-No tenen que haver guerres
Creus en el destí?
Creus en el destí?
Yo si crec en el destí perquè les persones des de que neixen ya tenen el seu destí signat però per una altre part yo crec que el destí el fem nosaltres segons els postres actes.
Segons els postres actes el nostre destí pot estar mes a pro o mes llunya.
El nostre destí es forma segons el nostre esforç i dedicació dia a dia i amb es pas del temps es reconeix tota la nostra trayectoria trasant el nostre destí elaborat per nosaltres mateixos.
Yo si crec en el destí perquè les persones des de que neixen ya tenen el seu destí signat però per una altre part yo crec que el destí el fem nosaltres segons els postres actes.
Segons els postres actes el nostre destí pot estar mes a pro o mes llunya.
El nostre destí es forma segons el nostre esforç i dedicació dia a dia i amb es pas del temps es reconeix tota la nostra trayectoria trasant el nostre destí elaborat per nosaltres mateixos.
domingo, 8 de febrero de 2009
definicions filosofia
Individu: Es qualsevol ésser complet que pertany a una especie , sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Es un concepte de llibertat individual.
Sociabilitat natural: Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar se d'Aicard amb les capacitats pròpies.
Contractualisme:(Hobbes,Loche, Rosseau)diu que el ésser humà no es sociable per naturalesa
Pacte social(Rosseau):es un acord entre individus que sedeixen una cosa a cambi de la constitució de el estat civil
Voluntat general:conjunt voluntads particulars que s'han format a partir de la sessió per part dels individus.
Antropologia social:ciencia que estudia la manera de viure dels diferents grups humans.
Socialització primària: Es la part mes important del proces . Te objectiu de introduir el subjecte en la societat.
Cultura:Conjunt D'artefactes creences, valors , costums, tradicions formes de conducta que en un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura:moviment rebel.lio contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització: Es parlar el que es propi de la cultura.
Etnocentrisme: analitzar les cultures des de el punt de vista de la seva cultura.
Xenofòbia: odi envers els estrangers
Racisme: patriotisme fanàtic
Apanafovia:el rebuig i menyspreu envers el pobre
Relativisme cultural: la comunicació entre cultures es quasi impossible .
Interculturalisme:respecte a les altres cultures , però supera les mancances entre diferents cultures en condicions D'igualtat.
Individualisme possessiu: Es un concepte de llibertat individual.
Sociabilitat natural: Necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar se d'Aicard amb les capacitats pròpies.
Contractualisme:(Hobbes,Loche, Rosseau)diu que el ésser humà no es sociable per naturalesa
Pacte social(Rosseau):es un acord entre individus que sedeixen una cosa a cambi de la constitució de el estat civil
Voluntat general:conjunt voluntads particulars que s'han format a partir de la sessió per part dels individus.
Antropologia social:ciencia que estudia la manera de viure dels diferents grups humans.
Socialització primària: Es la part mes important del proces . Te objectiu de introduir el subjecte en la societat.
Cultura:Conjunt D'artefactes creences, valors , costums, tradicions formes de conducta que en un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura:moviment rebel.lio contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Civilització: Es parlar el que es propi de la cultura.
Etnocentrisme: analitzar les cultures des de el punt de vista de la seva cultura.
Xenofòbia: odi envers els estrangers
Racisme: patriotisme fanàtic
Apanafovia:el rebuig i menyspreu envers el pobre
Relativisme cultural: la comunicació entre cultures es quasi impossible .
Interculturalisme:respecte a les altres cultures , però supera les mancances entre diferents cultures en condicions D'igualtat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)