Biografia Zubirin

Biografia Ingressa en 1917 en el seminari de Madrid, on estudia filosofia amb Juan Zaragüeta i en 1919 amb Ortega i Gasset en la Universitat de Madrid. Guanya la càtedra de filosofia d'aquesta Universitat en 1926. Amb un permís d'estudis, assisteix a cursos a Friburg i Berlín, amb Husserl i Heidegger. Tramita el seu secularización i contreu matrimoni en 1936 amb Carmen Castro (filla de l'historiador Américo Castro). Durant la guerra civil roman a París on treballa en Física amb Louis de Broglie i amb Emile Benveniste en filologia. A l'acabar la guerra accepta la càtedra de filosofia a Barcelona, i demana l'excedència pel seu descontentament amb el model d'universitat vigent en aquell moment. Des de llavors va impartir cursos privats, molts d'ells publicats pòstumament. Va contar entre els seus díscipulos i col·laboradors al jesuïta espanyol Ignacio Ellacuría i al filòsof xilè Jorge Eduardo Rivera, traductor d'Ésser i Temps, de Heidegger, asi com al pare agustino Ángel Jubera. Va morir a l'edat de 85 anys a Madrid. La seva filosofia és d'una gran originalitat, en ella destaca la seva elaboració d'una nova idea de la realitat. La realitat no és sinònim de les coses existents sinó que és el present en la percepció menjo sent una mica propi del donat, és al que Zubiri crida "de seu". Ha exercit gran influència en la teologia de l'alliberament i en les filosofies de la praxi contemporànies. Durant un temps, per a sobreviure, es va dedicar on la seva esposa a la traducció de textos: Una de les seves traduccions més conegudes va ser la qual va realitzar de l'obra "Què és Metafísica?" de M. Heidegger. No va ser un autor molt prolífic i durant la seva vida va publicar: Naturalesa, Història, Déu (1943) que és una recopilació d'articles publicats en revistes pricipalmente; Sobre l'Essència (1963) on exposa la seva concepció metafísica de la realitat centrada en la idea de sustantividad; i els tres toms d'Intel·ligència Sentiente (Intel·ligència i Realitat - 1980; Intel·ligència i Logotips - 1982, Intel·ligència i Raó - 1983) en la qual Zubiri descriu la seva idea del que és la intelección de l'home. Actualment els seus cursos estan sent publicats per la Fundació Xavier Zubiri. Principals temes de la seva reflexió filosòfica. La seva elaboració filosòfica és un intent de superar el subjectivisme reinante en la modernitat i el realisme ingenu de la filosofia clàssica. L'existència humana és compresa com religación (un dels conceptes fonamentals de la filosofia de Zubiri). Introduïx, en l'anàlisi històrica la necessitat de les possibilitats, és a dir de l'estudi no només del que va poder ser. La categoria clau de la qual parteix la seva filosofia és la realitat, però entenent aquesta com forma, com el real de seu, no allèn la percepció sinó en la percepció. En la prensió de la realitat aquesta es capta com real. Això seria la "prensió primordial de la realitat" la qual és realitzada per una intel·ligència sentiente (uneix el intelectivo al sensorial). Des d'aquesta intel·ligència sentiente aprehendemos el real com real de seu. Però la qüestió de què pot ser la realitat i que són les coses en realitat i en la realitat serà funció del logotips i la raó. Des d'aquests dos moments posteriors, l'home farà un assaig del que pugui ser la realitat allèn la prensió L'Home, animal de realitats. Concepción de l'home de Zubiri: basada en els pressupostos antropològics escolásticos, els quals pren terminològicament actualitzant-los des de la fenomenología, i amb un aporti renovador proporcionat pels aportis científics del nostre temps. Zubiri posa la intel·ligència com característica principal de les diferències entre home i animal. La intel·ligència sentiente de Zubiri consisteix en la reflexió humana- intel·ligència – incloent els propis sentits- sentiente-. L'animal és capaç de sentir però no de reflexionar sobre els sentits. Una altra de les característiques de l'home enfront de l'animal (proporcionat per la intel·ligència sentiente i la seva forma natural de aprehender les coses: la impressió de la realitat és la habitud. Tots els animals tenen el seu habitud (o manera de conduir-se en l'ambient). La habitud intelectiva es diferencia en la seva substantividad (unitat d'estructures i funcions). Dintre de la seva antropologia Zubiri Distingeix entri substantiu/substancial i entre sustantividad/sustancialidad. Prenguem com definicions aproximades els següents enunciats: SUBSTANCIALIDAD : Suficiència en l'ordre constitucional (de la unitat d'estructures i funcions). SUSTANTIVIDAD: Es refereix al caràcter d'una realitat, pel quin brollen propietats que li són inherents. El conjunt d'aquestes constitucions apareixen en forma de sistema clausurat (interdependientes i concatenats); la unitat de suficiència li fa prendre el nom de sustantividad. Quant a la habitud, la sustantividad de l'home es presenta com personeidad (consciència de la possessió que l'home té de si mateix). L'home, és un animal de realitats. Aquest fet deriva que la intel·ligència humana està oberta a la realitat. Aquest concepte està implantat en l'ésser (impost per una força que ho supera) i que enllaça amb la teoria de la religación. La religación és una dimensió ontològica i l'home no pot prescindir d'ella sota pena de caure en “la supèrbia de la vida”.