Obra Epicur

OBRA:

L'epicureisme és un sistema filosòfic ensenyat per Epicuro de Samos, filòsof atenès del segle IV a. C. i seguit després per altres filòsofs, cridats epicúreos. En l'any 306 a. C. Epicuro va adquirir la finca cridada "El Jardí" als afores d'Atenes i va fundar la seva escola de filosofia. Formada tant per barons com per dones (gran novetat en les escoles gregues), en ella va viure aïllat de la vida política i de la societat, practicant l'amistat i la vida estètica i de coneixement. Epicuro proposava la realització de la vida bona i feliç, la ataraxia i els vincles d'amistat entre les seves correligionarios. Aquest plaer no havia de limitar-se només al cos, com preconitzava l'hedonisme cirenaico, sinó que havia de ser també intel•lectual, ja que l'home és un tot. A més, para Epicuro la presencia del plaer o felicitat era un sinònim de l'absència de dolor, o de qualsevol tipus d'aflicció: la fam, la tensió sexual, l'avorriment, etc. Era un equilibri perfecte entre la ment i el cos que proporcionava la serenitat o ataraxia. El plaer pur és el bé suprem, el dolor el mal suprem. Els plaers i sofriments són conseqüència de la realització o impediment dels apetits.
Epicuro distingeix entre tres classes d'apetits, per tant plaers: els naturals i necessaris, com alimentar-se, abric, i el sentit de seguretat, que són fàcils de satisfer; els naturals però no necessaris, conversacion amena, gratificacion sexual. els no naturals ni necessaris, la busqueda del poder, la fama, el prestigi.